MILLION REASONS | JA A LLIBRERIES!!! [Reasons'1]

Capitol 76: IMAGINATION ( marato 3/3)

Demà després de l'institut, quan acabem de recollir les classes, en els laboratoris vells.

Aquest va ser l'últim missatge que em va enviar la Candice abans que acabés la classe de matemàtiques d'ahir. Podria negar-me a anar-hi i deixar-la sola, podria venjar-me i fer una pancarta enorme, penjar-la en el mig dels passadissos i així tot l'institut sabria que la Candice està embarassada. Però no soc tan mala pècora i ella està al marge de tot des que em va haver d'explicar la seva història a crits el diumenge.

Ha deixat d'insultar als altres, ja no dina a la cafeteria i no es parla amb el seu grup "d'amigues". Es passa el dia tancada en classes on no hi hagi ningú, estudiant i fent deures. No he estat l'única que s'ha fixat en el seu comportament, la gent comença a rumorejar el que li pot passar. Fins i tot he sentit com unes noies deien que era autista. AUTISTA, per favor! Entre que és una malaltia i tot, de veritat, després de tants anys l'únic que se'ls acudeix dir de la Candice és que és autista?! Com poden ni tan sols, mencionar-ho? No concorda, però, igualment, quin seria el problema? És una persona humana més.

Pensava que el rol d'abella reina havia acabat i ja no ni hauria més, però m'he adonat que aquest personatge va passant de noia en noia. El pitjor de tot és que la majoria són noies menors i després d'aguantar com la Candice les ha apallissat verbalment, elles no pensen ser menys. Són molt més dures i cruels que la Candice, sobretot amb ella. És la seva venjança. I entenc que no vulguin ser amables amb la Candice després de tot, però tampoc cal destrossar-la fins al punt en què mengi sola al lavabo. Que potser s'ho mereix, no diré que no. No obstant, comportant-se així només les converteix en una altra rèplica seva. No són millors que la Candice i en Cameron tenia raó, no sé com, però això ha d'acabar, aquest institut ha de canviar.

El que em preocupa més és que, com ja he dit abans, la gent comença a especular i a fer-se preguntes. Tot ha estat molt dràstic i sobtat. D'un dia per l'altre, la Candice ha passat de ser la capitana de tot l'institut a una simple estudiant més. La gent es pregunta què ha passat amb ella. Jo em pregunto què ha passat amb el seu canvi. No creia que anés a canviar la seva actitud per haver-me explicat el seu gran secret. Hi ha alguna cosa que no encaixa en tot això. No crec que vulgui que la gent opini sobre ella, a l'hora de canviar el seu caràcter i quedar-se bàsicament al marge de tot l'entorn, només ha provocat que la gent opini el doble del que ja opinaven quan ella era el centre d'atenció. És com si s'hagués donat per vençuda i ella mateixa estigués proclamant la seva pròpia humiliació.

Fins i tot, mentre dinàvem a la cafeteria amb tots, la Carly ha tret el tema i tots han començat a dir el que pensaven. Tots han començat a criticar-la i a inventar-se històries. Jo m'he quedat callada, ells encara no saben res ni tampoc que ens parlem, l'única persona que sap la rara relació sense entendre's entre la Candice i jo és en Cameron. Per aquesta raó ha premut els llavis amb força, formant una línia recta i fina, sense deixar de mirar-me en tot moment. Sé que odia que parlem de la Candice, sé que no entén per què vaig parlar amb ella l'altre dia, sé que vol saber el que penso, però encara no és el moment de donar-li explicacions. Jo no soc la persona adequada.

—Tinc quinze minuts abans que comencin els entrenaments i tu mitja hora abans que la Shana et segresti... necessito sortir d'aquí i passar una estona abraçant-te —em diu en Cameron passant un braç per la meva cintura atraient-me cap al seu cos.

Deixo l'esponja que fa un moment estava utilitzant per treure la pintura de les taules i la tiro dins la galleda fent que l'aigua esquitxi el terra. Em passo les mans molles pels pantalons i miro a la persona que ens estava ajudant i encara segueix amb la feina, la Candice. Ella em mira uns segons i aparta la vista de cop. Torno a mirar a en Cameron i suposo el que faré. Vull parlar amb ell de tot i passar les estones que pugui al seu costat aprofitant el màxim temps possible, però necessito parlar amb la Candice, haig de parlar amb la Candice i —no havia pensat que ho diria mai— vull parlar amb la Candice. Em giro de cara a ell i poso les meves mans en el seu pit. Li dedico una mirada de súplica i quan els seus ulls troben els meus, abaixa el cap i bufa. Nega en mode de rebuig.