MILLION REASONS | JA A LLIBRERIES!!! [Reasons'1]

Capitol 55: CAN'T TAKE BACK THE BULLET

—Què... què cony feu aquí? Des de quan...? I per què no m'heu dit res?!

Una vegada la meva mare ha deixat d'abraçar-me com si fos un nino de peluix i he pogut asseure'm en el sofà sense que cap dels dos m'estigués aclaparant a preguntes tota l'estona, he estat jo qui ha optat pel rol d'inspectora. Ara és el meu torn, vull saber-ho tot. I quan dic tot, significa que no marxaran a dormir fins que em donin definitivament totes les explicacions que necessito. Si eviten el tema o ignoren el que els pregunto, juro que els tornaré de la seva pròpia medicina.

He analitzat cada detall dels seus cossos, puc semblar psicòpata, però fa anys que no els veig en persona, només a la meva mare a través d'una pantalla, ja que el meu pare no ha volgut comunicar-se amb mi. Segueix igual de sempre excepte que està una mica més pàl·lid i el noto cansat. A alemanya no fa el sol de Miami així que és normal que no tingui el mateix bronzejat que nosaltres, a més, el viatge ha estat molt llarg i cansat. Segueix vestint amb la mateixa roba de fa vuit anys. Texans vells, camiseta de quadres i a sobre un polo amb les sabates típiques. Té la mateixa mirada de protector i calmat com sempre. Ha mantingut la calma tota l'estona i ha calmat a la meva mare quan aquesta no deixava de plorar i dir "ai el meu ximpanzé" com si m'estigués morint o alguna cosa semblant. Ella sí que ha canviat, i molt. Està més prima, com si hagués deixat de menjar. La roba li queda ample i té ulleres sota els ulls que dissimula amb maquillatge. Està més emocional del normal i això em preocupa.

—Els dos estàvem ocupats treballant, sobretot el teu pare. En l'empresa no l'han deixat descansar en cap moment.

—Ja, però això no explica per què esteu aquí i la quantitat de vegades que no heu respost als meus missatges i trucades. —La meva mare somriu per fer que deixi de preguntar i oblidi el tema. Aquest efecte ja no funciona en mi d'ençà que tenia set anys i vaig deixar de beure d'un biberó.

—Ja té dit que estàvem ocupats, aquestes últimes setmanes no hem tingut gaire temps lliure —insisteix ella.

—Jody, l'empresa vol firmar amb una altra empresa que ens provingui nous clients. El director volia que jo fos l'encarregat de tot i això implicava estar nit i dia al despatx. —Per desgràcia o sort, tinc un pare treballador que sap dir les coses correctament tal com són sense donar voltes i especificant més—. Una vegada finalitzat el contracte, m'ha donat unes setmanes de vacances per desconnectar del treball i per agrair-me el temps i esforç dedicat.

—I aquí estan les teves respostes! —diu la meva mare exaltada—. Bé, parlem de l'institut i el tal Cameron...

—Mama, no —li dic bruscament donant per finalitzat el tema.

—Jo us deixo, me'n vaig a dormir que demà m'espera un gran dia. Teniu l'habitació de sempre disponible, però si preferiu canviar-vos per les del pis superior... li puc dir a en Blake que es canviï —diu la meva tia aixecant-se i mirant a la seva germana. La meva mare li dedica una mirada assassina quan sent el nom de Blake.

—Tu i jo parlarem d'aquest tema pròximament, però per avui ens conformem amb l'habitació de sempre.

—Jo també me'n vaig a dormir, estic cansada —dic predicant el que passaria si no me n'anés a dormir immediatament, però que tampoc podré evitar demà. Prefereixo dormir tranquil·lament i després, ja quan sigui de dia, cap a l'hora de dinar, m'asseuré amb la meva mare en el sofà i intentaré no contestar a les seves preguntes vergonyoses.

—Per cert, per on has entrat? —pregunta la meva mare amb el seny arrufat. Somric, m'aixeco del sofà i els faig una abraçada i petó a cada un. Llavors desaparec escales a munt.

M'alegra que estiguin aquí, però també em preocupa, ja que tenien previst venir per vacances de Nadal i no abans. Normalment et donen vacances quan hi ha festes importants no enmig de temporada alta. Tinc un mal pressentiment i crec que m'estan ocultant alguna cosa. Són els meus pares i jo la seva filla, encara que no hagi viscut amb ells des de fa vuit anys, segueixo sabent com són. El seu aspecte físic ha decaigut molt i se'ls nota molt cansats, ja no del viatge i la feina, sinó emocionalment. Noto que passa alguna cosa i no m'ho volen dir.