MILLION REASONS | JA A LLIBRERIES!!! [Reasons'1]

Capitol 90: WE ARE YOUNG

—És normal, no? He estat quasi tota la setmana nerviosa i amb ànsia. No puc deixar de menjar gelat i això m'estressa. No vull arribar a Brown com una foca oxidada que no es pot moure. Imagina't el que diria tothom el primer dia. Què pensarien els de l'acadèmia de mi si no soc capaç de fer un salt amb les cames obertes i caic de culs trencant-me el còccix? —pregunto alçant els braços, estic exagerant, ho sé.

Fa dies que no deixo de menjar i haig de començar a controlar-me, però estic massa ansiosa. La graduació és demà i el diumenge pujo a un avió cap a Brown. Estic massa nerviosa i si a sobre li ajunto el fet que en Cameron i jo en teoria som amics... dic en teoria perquè no som parella i no tenim la mateixa relació que abans, però seguim enrotllant-nos de tant en tant i això és gratificant i a la vegada incòmode. Sí, passem estones junts i parlem. Però sempre que estem junts, ho estem amb tot el grup o quan estem a soles, ens estem embolicant. I quan parlem, ho fem del discurs i dels exàmens finals. No som capaços de parlar de res més. De nosaltres. No soc capaç de dir-li res del que sento. No puc ser amiga seva. Demà passat ja no el veuré, això m'està matant per dins encara que no ho mostri i fingeixi un somriure a la cara. És massa dur i dolorós, no vull que arribi el diumenge. Les llàgrimes se m'acumulen als ulls i en tancar les parpelles, totes rellisquen per les meves galtes. La Carly em passa un braç per les espatlles recolzant-me. Tinc les emocions a flor de pell.

—Jody... no seràs una foca oxidada, seràs la reina de l'acadèmia, ja veuràs. És normal que estiguis nerviosa, jo també ho estic. Tu tranquil·la, sí? No ploris per aquesta bajanada.

—No és una bajanada! Marxaré com una foca oxidada i cauré a la primera classe, m'expulsaran! M'expulsaran de l'acadèmia, de la universitat i ho hauré deixat tot per fracassar. Hauré marxat per res i això no ho suportaré. No suportaré haver-vos deixat a tots, a tu, a en Cameron... per menysprear una oportunitat com la que tinc! —Em sento indignada, impotent, incapaç de controlar els meus sentiments.

—Ah, val, ja sé de què va tota aquesta plorera. No és per culpa del menjar, és per culpa de... —comença a dir, però li dono un cop fent-la callar quan en Travis, en Trevor i en Cameron venen cap a nosaltres. Giro el cap un moment i m'eixugo els ulls. L'últim que vull és que precisament ell em vegi plorant.

—De qui és culpa el què? —pregunta en Cameron buscant els meus ulls. Em mantinc fora del seu camp de visió. La Carly em mira i nego amb el cap. Ella assenteix i els somriu. M'empasso saliva en escoltar la seva resposta.

—És culpa de la Shana que estiguem les dues a l'acadèmia i tinguem classe d'aquí a dues setmanes. —Em torno a fregar la cara i aquesta vegada alço els ulls assentint. En Cameron m'analitza uns segons i després fa un pas endavant no gaire convençut.

—Vols que et porti a casa? —pregunta dolç, però fred, manté les distàncies i li agraeixo.

M'empasso saliva i em poso dreta assentint amb el cap. No és el millor, però vull anar a casa. Ens acomiadem i ens dirigim a la seva moto. Em poso el casc i ens estem tot el recorregut en silenci fins que arribem al nostre carrer, però en vers de parar a casa meva, ho fa en el seu garatge. El miro estranyada i ell a mi preocupat.

—Estàs bé? Saps que pots explicar-m'ho, per això som amics, no? —diu allargant el braç per acariciar-me, però canvia d'opinió abans de tocar el meu rostre i col·loca la mà en la meva espatlla. En la meva puta espatlla. Tal com faria un amic. Increïble. Tanco els ulls i nego amb el cap rient sarcàsticament—. Jody, ho dic seriosament, parla amb mi —insisteix. Nego amb el cap—. Jody...

—D'acord, vols parlar? Vols que t'expliqui que m'estic morint i trencant per dins? No vull parlar amb tu d'això, no vull dir-te que no vull ser amiga teva, que ser-ho em fa mal. No puc ser amiga teva i seguir embolicant-me amb tu. No soc capaç d'explicar-te com em sento perquè em sento així per culpa teva. Em sento com una nècia. No paro de menjar, no puc dormir, estic massa nerviosa i no puc deixar de pensar en tu. Estic massa estressada i plena d'angoixa i dolor pel què passarà i no vull sentir-me així. No vull ser amiga teva, no puc, t'estimo més del que estimo a un amic qualsevol. Per això no vull parlar amb tu, joder —deixo anar de cop i volta.