MILLION REASONS | JA A LLIBRERIES!!! [Reasons'1]

Capitol 61: OPEN YOUR EYES

Els ulls d'en Cameron estan plens de dolor i tristesa. Una capa fina d'aigua salada cobreix el blau elèctric que abans tanta seguretat em mostraven. En passat perquè ara mateix no em sento segura al seu costat. En Cameron fa un pas endavant i allarga els braços per intentar agafar els meus, però em tiro enrere i li trec les mans de sobre. El gest que acabo de fer el sorprèn i a mi també. És la primera vegada que l'aparto de mi amb ganes i no el deixo tocar-me. Estic cabrejada i si deixo que em segueixi acariciant, el perdonaré tot i el que hagi fet. Vull escoltar-lo i vull assimilar-ho sense que cap sentiment o debilitat s'interposi.

Necessito que això s'acabi d'una puta vegada. Diu que si no m'ho ha dit, ha estat pel meu bé. Una merda! Si tant ha sentit per mi, m'ho hauria dit de primeres i no quan justament l'estimo. Per què dir-ho quan la relació està consolidada? Per què ara que ho pot enviar tot a la merda? Si s'ha assegurat de què, em digui el que digui, seguiré sentint el mateix per ell, és realment fastigós. Joder, no tinc escapatòria.

—No li donis estúpides excuses i digues-li ja la veritat! —crida la Candice.

En Cameron la mira cabrejat i llavors, es troba amb els meus dolorosos ulls. Rebutjar-lo és una de les coses que més mal li ha fet, però ara mateix no puc obrir-li els braços i deixar que em faci una abraçada. En realitat ho podria fer físicament, però en el meu interior estaria patint més.

—Candice, calla —l'ordena la Carly al meu costat advertint-la. En Cameron dirigeix la mirada al cel i llavors, respira, agafa aire i comença a parlar.

—Tot va començar fa més de quatre anys més o menys, quan teníem quinze i era el nostre primer any. En Zack i jo érem molt amics, ens podríem considerar germans. Portàvem tota la vida junts, a la guarderia, escola, classes, fins i tot vam arribar a ser veïns... —comença a dir i els seus ulls es dirigeixen a la persona que hi ha rere la Juls. En Zack pressiona la mandíbula i abaixa la mirada—. Però aquell any va canviar tot. Érem els petits, els principiants en l'institut i tothom es posava amb els de primer. Ens feien bromes de mal gust, ens insultaven i manipulaven per fer coses que no devíem... només hi havia una manera de canviar les coses. Una solució per un problema i aquesta era molt difícil i a la vegada senzilla. Havíem d'aconseguir d'alguna manera o altre ser populars i si això involucrava que els féssim mal als altres... en aquell moment estàvem desesperats perquè tot s'acabés.

En Cameron tanca la boca, es gira donant-me l'esquena i es passa les mans pels cabells desesperat. No sap com continuar i per com em torna a mirar, sé que no se sent a gust explicant la història i que no li agrada gens ni mica el que va passar. M'empasso saliva, faig un pas enrere i em plego de braços protegint-me de les seves paraules.

—Vam fer les proves de l'equip de futbol i de seguida vam passar a primera —continua dient amb la veu ronca—. Les noies es començaven a fixar en nosaltres i els nois ens agafaven més afecte, vam començar a fer pinya amb l'equip. Un dia, un company que es deia Jagert ens va convidar a la seva festa i allà va ser quan la vam conèixer a ella... i vam començar amb l'alcohol. De seguida ens vam emborratxar i varen voler jugar a veritat o repte —fa una pausa per agafar aire i llavors, segueix parlant més pausadament—. En una d'aquestes tirades ens van reptar: "el primer que es tirava a la noia entraria en el grup dels més populars, el que no, seria castigat el que quedava de curs". Els dos sabíem el que allò significava, però els dos volíem que les estúpides bromes acabessin d'una puta vegada, així que cap dels dos es va oposar i cada un va fer el seu camí a partir d'aquell dia.

>>La noia era increïblement preciosa i d'últim curs, era amable, simpàtica i semblava impossible arribar a ella. Era la noia perfecta o això pensàvem i nosaltres li havíem de fer mal. Al principi no ens feia molt de cas, intentàvem parlar amb ella tot el dia com si fos el Sant Grial, però sempre estava amb les seves amigues o en Jagert, ho teníem bastant complicat. I... —comença a dir, però la seva veu es talla i en Zack continua l'explicació.