MILLION REASONS | JA A LLIBRERIES!!! [Reasons'1]

Capitol 56: I HAVE QUESTIONS

Les ruptures tenen cinc fases que tot i una vegada haver-les superat, segueixes mantenint-te en la posició tres.

A baix de tot de la piràmide hi ha la fase on penses que has tocat fons i el teu món està acabat, ja que el noi que creies que estaria amb tu quasi per sempre, t'ha deixat per una puta mentida que s'ha cregut per una estúpida ex anomenada Candice, nom real: Malèfica.

En el primer dels escalons hi trobem el XOC. És la fase en què et quedes tancada en la teva habitació plorant i quan els teus pares et pregunten què et passa, tu has de mentir dient que has agafat un virus i estàs malalta. És l'etapa que dura de tres a cinc dies. Durant totes aquestes hores no et creus que hagi pogut passar, fins que l'endemà, tornes a l'institut després de plorar tota la nit i veus que és real. Que tothom no deixa de mirar-te i xiuxiuejar mentre camines pels passadissos. Et creues amb el que era el teu xicot i has de marxar corrents i amagar-te per no plorar allà mig i humiliar-te.

En el segon escaló, la quarta part de la piràmide, podríem basar-la en l'absència espiritual. Et passes els dies tirada al sofà menjant Nutella o gelat de vainilla amb una cullera i el pot entre les cames. T'engreixes a mesura que vas mirant pel·lícules romàntiques d'adolescents i penses "com tot els surt tan perfecte?". Són pel·lícules, la majoria tenen un bon final. Vesteixes roba de fa deu anys trencada pels costats i descolorida i et dius a tu mateixa que ha estat culpa teva i només culpa teva. Que si t'ha deixat, ha estat per què has fet alguna cosa malament, encara que sigui una mentida.

Ets a la fase on tot és menjar, sofà, manta, pel·lícules i mocadors. L'etapa en què només et preguntes cada hora: per què? En aquests dies d'amargor, el segon escaló rep el nom de DEPRESSIÓ. Et passes el dia pensant i dient-te una vegada i una altra que ets la indicada per a ell, que li fas bé. T'adones compte que l'amor és una puta merda i què això només passa en les pel·lícules. Pura ficció. Veus la vida com una merda, tot de blanc i negre, sense color.

I seguidament trobem l'escaló en el qual crec que em trobo. No sé si la gent ho haurà notat, segurament sí, però estic una mica cabrejada, enfadada i indignada. Estic en el procés de RÀBIA i mal humor. No estic enfadada perquè m'hagi deixat, sinó pels estúpids motius. Un missatge de la fastigosa de la Candice li va valdre per enviar la nostra relació a la merda sense ni tan sols demanar-me una explicació o preguntar-me si era cert. Em va acusar sense saber la veritat.

El que em cabreja més és que es va creure a aquella bruixa abans que a la seva xicota. I sí, em van fer una foto, però no va ser pel qual es pensa. Em van empènyer, joder! I a sobre el molt capullo m'ha deixat per una mentida i a la primera de canvi quan moltes vegades jo he tingut milions d'oportunitats per escapar del que teníem i fugir. Ell va ser qui em va dir que no marxés, que lluités i no fugís dels problemes. I ara ha estat ell el que, sense donar-me l'opció per explicar-me, m'ha enviat a la PUTA MERDA.

L'he perdonat tot i que m'ha ocultat part del seu passat. Si no fos per en Trevor, faria molt que ja no estaríem junts. Hi ha hagut mil comentaris i fotos que em deien que seguia veient-se amb la Candice, ell em deia que confiés en ell i ho vaig fer. No el vaig deixar quan tothom es reia de mi en la meva cara mentre la Candice m'insultava i em feia de tot. No el vaig deixar per què tothom comet errors. Li vaig donar oportunitats per explicar-se i ell sense saber res, fent cas a la seva estúpida i psicòpata ex xicota, m'ha deixat. Ho ha fet i no ha estat perquè fos una bruixa que balla amb qualsevol quan el seu xicot està fora. M'ha deixat? Perfecte, potser m'ha fet un favor i no em convé.

Diuen que després del xoc, seguida de la depressió i una vegada acabada la ràbia, les coses milloren. I ho fan de tal manera que arriba caiguda del cel com un àngel de la guarda, l'ACCEPTACIÓ. Després de demostrar-li al món la ràbia i indignació que sents per aquesta persona, diuen que una vegada superés el mal que et fa pensar i dedicar moments a aquella persona que li tenies estima, diuen que al final acceptes la ruptura. Deixes de tenir ràbia cap a ell, ja no sents la ira de la impotència ni tens ganes de donar-li un cop de puny a la paret per fer-li entendre que les coses no són com ell es pensa.