MILLION REASONS | JA A LLIBRERIES!!! [Reasons'1]

Capitol 20: NO

Avui em desperto satisfeta. Satisfeta, ja que és l'últim dia de la setmana. Després de tots aquests catastròfics dies, puc dir que estic una mica més animada. Com he pogut observar i suposar, la imatge on sortíem en Cameron i jo es va fer notícia i no va tardar en arribar a mans de la Candice. Almenys he pogut evitar-la durant uns llargs dies. Més de la meitat de noies em miren com si fossin buldogs sense haver menjat durant dies, però la Candice... si allunyant-me d'en Cameron i evitant-la pensava que el seu humor assassí es rebaixaria una mica, només era una simple il·lusió. No puc negar que s'està controlant i jo no veig el dia en què em trenqui un gerro de vidre al cap o em faci explotar una mescla del laboratori a la cara. I ara em trobo cada nit resant per no patir una mort gaire dolorosa.

Em poso uns leotards, una dessuadora i amb les vambes completo el meu look per afrontar el pèssim dia que es presenta. Mal temps, cel ennuvolat, el bus ja ha passat com de costum i jo estic corrent pel carrer desitjant que els trons que sonen no facin que em quedi xopa. Arribo bastant puntual, just un segon abans que el professor entri a la classe. Toca matemàtiques, com sempre. M'assec al davant d'en Cameron i ell em dedica un somriure burleta desafiant-me. Des que li vaig dir que volia mantenir-me allunyat d'ell, l'únic que ha fet és intentar apropar-se a mi i tocar-me els ovaris i per si no era poc, gràcies a l'espectacle que vàrem fer en el camp de futbol amb la Carly, no ha deixat de fer-me comentaris sobre l'actuació. En fi, només queden vuit hores i el dia escolar haurà acabat. Per mala sort, demà, l'equip de futbol té el seu primer partit i nosaltres les "súper animadores", com diu la Dasy, no podem faltar, ja que un equip sense pompons i persones saltant, no guanyaria res.

Les dues primeres classes passen volant. He estat concentrada en les explicacions del professor ignorant per complet els tocs de bolígraf d'en Cameron, les mirades fulminants de la Candice i les notes amb insults de les seves esclaves. Mai m'havia alegrat tant de no entendre una puta merda per fer-li mil preguntes al professor i així treure'm de sobre a tota aquella humanitat avorrida.

La panxa em gruny una mica així que decideixo comprar una barreta energètica en una de les màquines expenedores durant els quinze minuts que tenim fins a la pròxima classe. Espero a la cua rere un noi morè observant el mòbil, però de cop es gira i em toca l'espatlla. Em sorprenc en observar la seva cara, és el mateix noi del camp de futbol que em va fer un gest perquè el truqués. Ja l'havia oblidat. Els seus ulls color cafè em miren fixament, té el nas petit i la boca rodona, però el seu cos és gran i musculat. No puc evitar comparar-lo amb en Cameron, al seu costat ell no és res.

—Ei —em diu amb la veu ronca i un somriure d'orella a orella per saludar-me.

—Hola —el saludo amb un petit somriure. Ell em mira de dalt a baix i jo pressiono la mandíbula—. Em dic Jody, bé, el més probable és que ja em coneguis pel vídeo, les fotos i tot això. L'altre dia et vaig veure al camp —li dic per trencar el silenci incòmode que s'havia creat mentre em mirava.

—Sí, ja et conec, ets famosa i com no oblidar-te després del que vàreu fer amb la Carly —em diu picant-me l'ullet i provocant que les meves galtes s'encenguin només de recordar-ho, quina vergonya.

—Només estàvem escalfant abans de l'entrenament, se'ns en va anar una mica de les mans, però m'agrada saber que soc inoblidable per allò i no per la Bloguera —el responc posant els ulls en blanc, els dos riem.

—Què tal si algun dia quedem per anar a prendre un cafè o així? —em pregunta fent un pas cap a mi. Estic a punt d'assentir amb el cap, però la seva cara es torna pàl·lida quan mira per sobre la meva espatlla—. Saps què, millor que no, deus estar molt ocupada —rectifica sense deixar de mirar a la persona que hi ha rere meu. No em fa falta girar-me per saber qui és, puc notar la seva presència, he adoptat un sisè sentit per notar-lo, però quan em giro per confirmar-ho, em quedo a pocs centímetres de la boca d'en Cameron. Faig un pas enrere i ell em mira somrient, poso els ulls en blanc.