MILLION REASONS | JA A LLIBRERIES!!! [Reasons'1]

Capitol 53: BON APPETIT

Dos dies passen de pressa o això creia. Ja som dijous i durant aquestes quaranta-vuit hores no he deixat de pensar en ell. Clar que l'he vist a l'institut i clar que hem parlat a estones. Estones curtes i amb conversacions monòtones i no sé com ho diria... cordials? Els dos no sabíem com actuar, suposo estàvem reprimits, no volíem donar passos en fals. Han estat conversacions molt incomodes, però millor això que res.

També el vaig anar a veure al partit contra els Sharks. Varen guanyar i ell va ser qui va fer la majoria de punts. La seva cara de felicitat després de la victòria quan el vaig abraçar, era el tipus de somriure que vull veure sempre. Segons ell, en Zack no la va cagar quan jugava i l'entrenador no va ser tan estúpid quan el va canviar a mig partit per en Trevor. A part d'explicar-nos a la Carly, la Juls i a mi com se sentia juntament amb en Travis i en Trevor, no vàrem parlar més. Espai, temps, pensar, són paraules que ara mateix em resulten fastigoses. Tot i això, aquests dos dies m'han servit per pensar en tot una mica. Confio en ell i sé que m'acabarà explicant el que li passa i ha passat, però no esperaré tota la vida. Crec que ell també necessitava temps per estar sol i ordenar les cartes en el seu cap.

Almenys jo tinc clar que vull estar amb ell. Resistir-me a la temptació de voler abraçar-lo, besar-lo o acariciar-lo, ha estat un infern. Però ho necessitava. Han passat tantes coses... que si la Bloguera arribés a dir quelcom més per fer-me mal, seria la gota que vessés el vas. Aquests dos dies de distanciament temporal han servit per tornar a deixar el vas amb l'aigua pel mig o això he intentat. I han funcionat aquests dos dies? Segueixo amb els mateixos dubtes que dilluns, però ja no tinc el mal humor de dimarts al matí. Així que a l'única conclusió que he arribat és que segueixo necessitant respostes, però he adquirit més paciència. No l'obligaré a dir-me res i tampoc li donaré un ultimàtum, vull que ell ho faci perquè ell vol i ho sent. Espero de tot cor que m'acabi explicant quelcom aviat, l'aniversari de la seva mare és més a prop i no crec que la festa de Halloween li faci molta il·lusió.

En realitat no crec que a ningú li faci gràcia i a mi encara menys. No hi penso anar i em sobren els motius. Primer de tot, la persona que la fa no és del meu grat i segurament em donarà una copa de ponx amb algun tipus de verí que em matarà. Segona, perquè trobo una ridiculesa disfressar-me, sobretot quan en un institut es basa en disfresses de qualsevol mena amb un "sexy" al darrer. Bomber sexy, infermera sexy, policia sexy i fins i tot teletubi sexy. Com he dit abans, una ridiculesa. I finalment la mare mestra. Potser no vaig a aquella estúpida festa perquè l'endemà és l'aniversari de la mare del meu xicot i li tinc respecte. Potser no hi vaig perquè soc coherent i sé que no és una data que s'hagi de celebrar encara que no m'involucri a mi.

No hi vaig perquè entenc el dolor de la Juls i en Cameron. Si després dels missatges que va enviar la Bloguera, la gent d'aquest institut fos tant imbècil d'anar a aquella festa sabent el dia que és... em crispo només de pensar-hi. Si li tenen respecte a en Cameron i a la Juls, si els aprecien i són els seus amics, no aniran a aquella festa. Fins i tot m'estic plantejant avisar a la policia perquè els arruïnin la nit, però amb això només em guanyaria més pensaments assassins contra mi.

El timbre sona i surto del laboratori confosa i enfadada. Últimament no estic escoltant gaire a la professora i més endavant implicarà que per al dia de l'examen (el dia abans), hagi de buscar-me la vida o contactar amb algú que m'expliqui el metabolisme i la diversitat metabòlica. No entenc res de les reaccions químiques que tenen lloc en una cèl·lula. Fins a aquest punt he arribat, però quan ha començat a explicar les vies respiratòries principals, jo ja havia desconnectat per complet. Maleeixo el dia que vaig haver de marcar la casella de "laboratori". Què pinto jo en una classe de ciències? Res.

Malauradament, vaig haver de fer la matrícula més tard, per tant, ja no quedaven places per la classe de literatura, però ara que ja han passat dos mesos, espero que la gent hagi marxat o canviat a una altra optativa. M'he cansat d'estudiar coses que no m'apassionen, i per suspendre-les, passo. Creu-ho el passadís i em dirigeixo al despatx de la directora, els secretaris estan massa ocupats fent fotocòpies per a escoltar-me així que els passo de llarg i dono un parell de cops a la porta del despatx de la directora Holder.