MILLION REASONS | JA A LLIBRERIES!!! [Reasons'1]

Capitol 63: PROBLEM

El dia de Nadal segueix sent el dia amb més màgia de tots. Soc gran i sí, sé que tot és mentida. El dia que la meva tia m'ho va haver d'explicar, perdó, el dia en què vaig descobrir-ho va ser el pitjor dia de la meva vida. Tenia... deu anys? Sí, em sembla que sí. Va ser l'any en que els meus pares van anar a viure a Alemanya i jo estava amb la meva tia. Aquell dia a l'escola, la nena més odiosa de la meva classe —haig de reconèixer que no era tan diabòlica com la Candice— va decidir pujar sobre una cadira i dir-nos a tots cridant que era una mentida quan la professora va marxar un moment a secretaria. Quan vaig arribar a casa plorant, la meva tia em va agafar en braços i em va abraçar durant hores fins que al final ho vaig assumir. Si hagués estat per mi, no ho hauria volgut saber mai. La màgia del Nadal per a mi va acabar aquell dia, però veure a en Nash amb un somriure a la cara i amb els ulls brillant com si tingués dues espelmes en lloc seu... veure al meu cosí així de feliç, amb fe i creient en la màgia, és tot el que necessitava per tornar a confiar. Per sentir-me millor.

Les setmanes de vacances varen anar bé, molt bé i no vaig pensar en altra cosa que en gaudir. Em varen servir per pensar en tot i alleujar els meus sentiments. Vaig arribar a la conclusió que necessitava una xerrada, acabar de saber la veritat amb la Juls i preguntar-li a en Cameron el perquè no va explicar-m'ho abans, però quan vaig tornar a l'institut fa tres setmanes tots els sentiments varen tornar a mi, disminuïts, però ho varen fer.

El dolor quan veia a en Cameron no era tan fort, ja no se'm tancava la tràquea. Ara només sentia un lleu dolor que em provocava ganes de donar cops de puny a totes les taquilles de l'institut. El que m'ha fotut més és que ha passat de mi. M'ha evitat en tots moments. Si jo estava asseguda amb en Trevor i la Carly, ell agafava la safata i marxava a menjar a un altre costat, lluny de mi. En cap d'aquests vint-i-un dies m'ha mirat als ulls o m'ha dirigit la paraula. Aquesta hauria estat la meva oportunitat d'escapar d'ell, de fugir dels problemes, però no he pogut. Encara l'estimo i necessito acabar d'entendre les coses. Vull saber si tots els esforços que està fent per desistir de mi i evitar-me han estat perquè tot va ser una mentida. No ho crec, no crec que per ell la nostra relació hagi estat un joc. Ha pogut mentir-me i ocultar-me el passat, però sé que quan em mirava als ulls ho feia de debò. I no era la seva boca la que parlava, era el seu cor.

Clar que em segueix fent mal que no hagi volgut lluitar per mi. En els llibres i pel·lícules, en les sèries, el noi sempre s'arrossega fins que la noia li fa cas. Fa qualsevol cosa, comprar-li flors, fins i tot regalar-li una estrella per cridar-li l'atenció i acabar junts. Envejo les sèries i pel·lícules, totes tenen un final feliç amb l'amor de la seva vida. En canvi, jo no sé com acabarà això, però ara mateix en el meu futur no hi és en Cameron. I si no hi és, no ha estat per culpa meva, sinó perquè ell no ha volgut ni tan sols intentar-ho. Això és el que em fa mal, quan creus que saps totes les respostes, arriba l'univers i et canvia totes les preguntes.

Almenys la Julie sí que ha volgut parlar amb mi (ja no li dic Juls, ja que per mi ha perdut tota la confiança). No ha deixat de buscar-me a totes hores fins a arribar al punt de cridar-li al pati a ple pulmó que em deixés en pau. No he volgut parlar amb ella, només faltaria que després de calmar la meva ràbia em digués que ho sent molt, però ara sí que vull, vull saber els motius de veritat. Vull saber tot el que va passar aquella nit i què li va portar a fer això. No parlaré amb ella, això seria perdre la dignitat que em queda. Avui tots m'ho acabaran d'explicar tot, estic preparada.

—Ho vull saber, tot.

La Carly em mira confosa durant uns segons, però després es trona de sorpresa i llavors, assenteix amb el cap. S'empassa saliva i respira fondo. Jo també hauria de relaxar-me i desaccelerar les pulsacions. Sé que el que dirà tornarà a fer-me sentir el mal del primer dia, però vull acabar aquest capítol de la meva vida i començar-ne un de nou. Necessito saber-ho tot per continuar. La Carly mira a en Trevor i aquest gargamelleja el coll.