MILLION REASONS | JA A LLIBRERIES!!! [Reasons'1]

Capitol 81: LIFE IS SHORT

—Ho tens tot Jody? Estàs segura que no et deixes res, amor? Jaqueta, dessuadora per si fa fred, pantalons llargs, camisetes, el xampú, la crema, el gel, el raspall i la pasta de dens... has revisat si tens el DNI, el passaport, la targeta sanitària, la targeta normal, diners...? Diuen que plourà, agafa un paraigua per si de cas i alguna cosa de menjar pel trajecte. Ja sé que dinareu a l'aeroport, però llavors us esperen sis hores amb autobús fins que arribeu a Paris. Déu meu, et farà mal el cul d'estar tant de temps asseguda! Filla, emporta't el meu coixí inflable amb manta tèrmica, l'únic que et faltarien serien unes hemorroides... espera, si no pots anar al lavabo, pren aquests laxants, t'ajudaran a anar de ventre. Una vegada, quan era petita em vaig estar dues setmanes sense anar al lavabo, la teva àvia em va portar a urgències i no saps el que va sortir d'aquell forat negre. Déu meu era tan llarga i...

—Ecs! Val, ja està mama, para uns segons, cony! —l'interrompo quan crec que les meves neurones estan a punt d'explotar per tota la informació innecessària.

És la meva mare i l'estimo molt, però, joder, si ja em molesta que parli de la que era la meva virginitat com si estiguéssim parlant de menjar, no vull saber per res com són els seus excrements. No puc escoltar els seus accidents adolescents i menys si tenen a veure amb la merda que li surt del cul! És fastigós. Repugnant. Fastigós. Vomitiu. Déu meu... i el pitjor de tot és que el meu inútil cervell ha produït la imatge dins el meu cap. Ara, no puc deixar d'imaginar-me a la meva mare cagant i la seva merda! Ara tinc un trauma.

—Filla... jo només vull que el viatge et sigui el més còmode possible. —La seva cara s'estova i em mira amb preocupació. Poso els ulls en blanc i l'agafo de les mans per calmar-la, a vegades pot ser massa nerviosa.

—Mama, he estat un any vivint a Paris sola, no coneixia a ningú quan vaig arribar i mira, segueixo viva. Aquesta vegada vaig amb l'institut i estaré a casa en menys de cinc dies, per ser exactes quatre. Així que no t'has de preocupar de res, entesos? —Ella assenteix amb el cap i li faig una abraçada per calmar-la del tot. Em separo d'ella i agafo les maletes.

Sembla que me'n vagi un mes de vacances. Surto fora de casa i espero que en Travis em vingui a buscar amb el cotxe. He passat tot el cap de setmana amb en Travis i la Carly, així que són ells qui em venen a buscar. Per ara, vull mantenir les distàncies amb la Juls i amb en Cameron... tinc ganes de veure'l, però encara segueixo enfadada amb ell. Hem de parlar i el viatge és llarg. Veig el cotxe apropar-se lentament i a la Carly treure el cos per la finestra mentre clica el clàxon sense parar, literalment. En Travis l'agafa de la cintura amb una mà perquè no caigui, amb l'altre condueix el cotxe. I jo em pregunto: perquè tinc aquests amics tan salvatges? Perquè són únics.

—Jody Brier, posa-li gas al turbo i afanya't, el bus surt a les vuit en punt!!! —em crida. Poso els ulls en blanc i ric amb la veu de la Carly. Sembla desesperada per arribar puntual, estrany d'ella. El cotxe aparca just a l'entrada i poso les motxilles amb les altres, els avantatges de tenir un cotxe gran. Tanco el maleter i camino cap als seients del darrer.

—Jody! —sento que la meva mare em crida abans que obri la porta. Em giro i la veig corrents cap a mi—. Té, no et deixis el regal de la Juls! —Sí, el regal de la Juls, no em recordava.

Assenteixo, l'agafo, m'acomiado de la meva mare i pujo dins el cotxe. Miro la bossa que tinc a la mà amb una camiseta d'Hey Violet a dins, el grup preferit de les tres. La Carly i jo tenim la mateixa, només faltava ella per tenir-la així que vam decidir comprar-li entre les dues. La Carly treu el cap per sobre el seient i em mira entusiasmada. Li ensenyo la bossa i somriu, li torno el somriure una mica decebuda donant-li el regal. No li he dit res del tema i no ho penso fer. Vull que sigui la Juls qui li digui, vull que tingui la cara de confessar-nos-ho a les dues. No sap que ho sé i si aquest viatge acaba i ella no m'hagi dit res... És l'última oportunitat que li dono per perdonar-la del tot.