MILLION REASONS | JA A LLIBRERIES!!! [Reasons'1]

Capitol 59: FUCK FAKE FRIENDS

Els pares d'en Cameron han estat fora tot el matí i la seva germana ha desaparegut. No l'hem tornat a veure des d'ahir a la nit. No cal preocupar-se, cap tortuga ninja l'ha segrestat i encara menys cap pallasso diabòlic l'ha matat. No l'hem vist físicament ni virtualment, però sabem que ha passat la nit a casa la Carly. Li he enviat un missatge agraint-li el que va fer ahir, ens va deixar les coses clares i gràcies a ella he passat unes dotze hores al·lucinants i magnífiques. Hem tingut la casa per nosaltres sols i no hem fet cap festa ni hem mirat pel·lícules al sofà precisament. Al contrari, nosaltres hem creat el film i dono per descomptat que és per majors de divuit anys.

Quan m'he despertat, m'he adonat que tot seguia igual, estava un xic dolorida, però res molest o insuportable. A part d'això, no ha canviat res dins meu. No sé si esperava evolucionar d'espècie, però no he fet la metamorfosis. Segueixo sent jo, però si és cert que em sento estranya. Acabo de descobrir una part de mi que no coneixia, però és fàcil adaptar-se a ella, joder si és fàcil. Al principi he anat amb cura, no deixava de pensar en el que havia passat i el que en teoria havia de comportar-me, però quan m'he parat a mirar-me al mirall i he recordat tot el que va passar, he tornat a respirar. El que no ha deixat d'analitzar-me i observar-me com un cadell, ha estat en Cameron. Ha estat rere meu tota l'estona, com si en qualsevol moment m'anés a caure. Fins que no li he dit en paraules que estava be, no ha relaxat les arrugues del seu front. El que temia més és que per ell fos una simple nit de sexe, que aquest hagués estat el seu objectiu des del principi, però m'ha demostrat que no és així. Si no, no s'hauria preocupat tant per mi i m'hauria cuidat com ha fet. I amb això, tots els dubtes que podia tenir de què no li importava o no sentia res per mi, s'han esfumat del tot.

Així que en conclusió, no hem parat de repetir aquell fabulós moment un parell de vegades més. No sabia quanta energia podíem tenir fins que no podíem moure'ns del llit. Però no em podia resistir, ja no només es tracta del plaer que produeix el sexe, sinó de la revolució de sentiments que ens envaeix. Es crea una atmosfera completament abstracta, intima i única pels dos. Quelcom que no es pot compartir amb cap altra persona. Es pot dir que el somriure ximple de la meva cara no desapareix ni un segon. Se sent bé, molt bé. Tot i que potser em va fer una mica de vergonya que en Cameron canviés els llençols, però va fer que em passés de seguida el to vermell de les meves galtes amb humor. Adoro que em faci riure en moments així.

Encara no hem parlat de res del que ens preocupa als dos. Hem estat ocupats fent altres coses, però crec que una xerrada sobre el que sentim, el que ens preocupa i el que volem saber, estaria bé. No és que em preocupi tenir una marató de sexe salvatge el segon dia després de perdre la virginitat, tinc una por dins meu que em torna boja. Més que por, és preocupació. No vull que ara que les coses tornen a funcionar s'espatllin en creuar la cantonada. Em fa por que ell no senti el mateix encara que m'ho hagi demostrat pels seus actes. Ja sé que mai diu t'estimo i que encara que no ho digui, ho sent, però tinc una escletxa en la meva pell que em diu que encara vol estar amb la Candice. També necessito que m'ho digui en veu alta per confirmar-m'ho i creure-m'ho del tot.

Crec que m'estic tornant boja i una mica paranoica. Em preocupa tornar a sentir el mateix dolor de la ruptura per tercera vegada. Confio en ell, ara més que abans, però encara no m'ha explicat res i això em fa preguntar coses. Per això m'agradaria tenir una xerrada, per treure'm el que tinc al cap d'una vegada i que d'aquesta manera ell també ho faci també amb mi. No soc perfecta i segurament ell també es pregunta coses sobre mi. Potser es pensa que els meus pares formen part d'un equip d'espies o alguna cosa així. Que visquin a milers de quilòmetres lluny per motius econòmics, a mi em faria pensar que formen part de l'FBI o la CIA. Tot es basa en parlar i per ara hem fet de tot menys això.

Després de dinar macarrons gratinats fets per en Cameron ens hem preparat per anar al seu partit. Cada dia em sorprèn més, no sabia que sabés cuinar i en el remot cas que això hagués estat possible, no hauria cregut que sabés fer un dels millors macarrons que he tastat. Podria arribar a pensar que sap fer una truita o un tall de carn, però macarrons gratinats? Mai m'hauria passat pel cap. I direu que cuinar pasta és fàcil si segueixes les instruccions, però som adolescents i ens costa seguir les ordres.