UNES VACANCES AMB TU

CAPITOL 3

El noi es gira i deixa de mirarme, llavors jo també el deixo de mirar. Al moment el meu pare torna de recepció i els dos pugem a l'habitació, i quan son les 14:30 baixem a menjar tots. Quan hi som agafem taula i jo m'en vaig a buscar el menja. Mentre estic agafant una mica d' arròs veig que algu entra al menjador així que em giro i veig els dos nois, de cop els dos em miren i jo giro ràpidament el cap finguin que no els he vist. Però quan em giro dissimuladament perquè no em vegin, veig que m'estan somrient els dos, em torno a girar vermella com un tomàquet. Agafo ràpidament amanida per acompanyar l'arròs i m'en vaig el més ràpid possible que puc a la meva taula. Segueixo sense saber perquè em poso tan nerviosa, mai m'havia passat.
Com que ells es senten a l'altre costat del menjador no els veig, ni ells a mi.
Acabem tots de dinar i ens anem cap a la habitació
-Podem anar a la piscina siusplau? Pregunta la meva germana amb cara d'inocent.
-Es clar, poseu-vos el banyador i baixem. Diu el meu pare convençut.
-Wee! Exclama la meva germana amb emoció.
Es posem tots el banyador i baixem cap a la piscina.
Quan arribem no hi ha absolutament ningú, així que ens agafem el lloc perfecte ( que li dongui el sol però no massa) i la meva germana ens llancem a la piscina sense pensar-ho dos cops.
Ens quedem jugant i passa-nos la pilota.
La piscina es comença a omplir de gent i surto de la piscina i quan el meu pare em veu em pregunta:
-Vols anar a jugar una estoneta a piny-pon?
-Es clar, vaig a demanar les pales. Li dic contenta per la petició. Em poso les xancles i vaig cap a recepició, hi ha una mica de gent així que passo completament de tothom i vaig directa a la resepcionista.
- Hola, em podries donar les pales de ping-pon siusplau? Dic amablement.
- Si, es clar. Em diu somrient i me les dona. Li donc les gracies i camino ràpidament cap a la piscina, com que vaig despistada de cop xoco amb algú i em donc un cop gran.
-Estas bé? Em pregunta una veu ronca i greu( però no massa)
- Crec que si. Dic una mica adolorida. Poc a poc aixeco el cap avergonyida  per haver sigut tan despistada. Se'm posa la car de gallina quan em donc compte que la persona amb qui me xocat es el nen alt que fa que em salti el cor sense cap mena de raó.
- Ho sento, anava despistada. Dic fluixet i amb vergonya.
- No et preocupis. Diu ell somrient de cop es separa una mica de mi i alça la mà. - Em dic Brian. Diu a continuació, llavors jo alço la mà també i les juntem en forma de salut.
- Jo em dic Vec. Dic nerviosa, quasi no el puc mirar als ulls, a això mai m'havia passat amb ningú.
-M'agrada el teu nom. Diu somrient encara més.
-Merci, a mi també m'agrada el teu... Dic entre tallada i fluix. Veig que em mira als ulls i jo el intento imitar, haig d'alçar bastant el coll perquè es més alt que jo. Quan aconsegueixo mirar-lo, veig els seus ulls preciosos, to marró intens i sento com em crema el cos. Estem una estona mirant-nos fins que recordo que haig de tornar a la piscina.
- Adeu, Brian m'haig d'anar a jugar a ping-pon. Dic tristament.
- Vale, adeu, ha sigut un plaer conèixet. Jo asenteixo el cap en forma de «igualment» i vaig a la piscina, més contenta que quan m'he anat, la veritat no se perquè em sento així però m'agrada, i molt.

Espero que us hagi agradat, molt petonsssssss😘😘😘😘❤❤