UNES VACANCES AMB TU

CAPITOL 24

NARRAT PER BRIAN

Qui ho diria? El Brian Jones esta enamorat. Jo mai m'havia sentit així generalment l'unic que tinc son rotllos d'una nit insignificants per a mi, només m'ho passo bé i ja, abans de venir aqui em vaig tirar a una pava i ella es va pillar de mi, cosa que em va fer molta ràbia, elles saben que només son un rotllo, que no intentin forçar una cosa que és impossible, o això és el que pensava abans de conèixer a la Vec, aquesta petita nena inexperta a fer que senti coses al cos que mai havia sentit, mai havia pensat que el que es pilles seria jo, per un moment vaig odiar la sensació, jo no estic fet per l'amor em repetia una vegada rere altre, però no funcionava, I ho vaig sapiguer en aquell moment que la veia somriure I el meu cor feia un bot, quan em parlava I em sentia nervios, quan estava a prop em sentia vulnerable, per un moment em vaig posar a la pell de les noies  que em vaig tirar, vaig pensar que per molt que jo em sentis així poder ella no ho sentia i per sort em vaig equivocar. El més increible és que me pillat tant d'ella en molt poc temps, però és com si la conegués des de sempre, no se, ja conec els seus gestos, les seves cares adorable, conec els seus sentiments, les seves expressions. Si el meu millor amic em veies així estaria orgullos has de deixar de fer el idiota i tirarte a tot el que es mou, fas mal a la gent, espero que algun dia una noia et demostri que no tot a la vida es puto sexe . S'em reprodueixen les seves pataules al cap, té raó, se que te raó, és més abans de tot això ja ho sabia però no ho volia veure.
A banda d'això haig de reconèixer que l'amor és debilitat, quan ens haguem de separar la Vec i jo, només sentire dolor per dins, dolor perquè no la podre veure, no podre veure el seu somriure, no podre veure les seves cares adorables, no podre tocar-la, en el sentit de que no tornare a agafar-li la mà i enlleçar-la amb la meva, no la podre acariciar, no la podre besar. Només de pensar això em fa mal al pit, una petita part dintre de mi em diu que hauria d'haver-me quedat a casa I no haver vingut, així m'estalbiaria un munt de dolor, però la majoria de parts del meu cos diuen que si no hagués  vingut no l'hagués conegut, i malgrat se que serà dolorós separar-nos, he sentit coses que han fet que m'aixeques feliç aquests dies, que tingues ganes de fer més coses. Jo crec que ha sigut el destí que em volia posar a proba o alguna cosa semblant, i estic agraït.
- En que penses? Diu una veu, moc el cap i surto dels meus pensaments per trobar-me amb els meus ulls preferits, bueno millor dit per trobar-me amb la meva noia preferida.

Espero que us encanti, perdo per tardar tant, esq aquest dies m'he literalment viciat a un llibre i Només llegia. Us estimooo