UNES VACANCES AMB TU

CAPITOL 33

Multimedia: Too young~Louis Tomlinson, us deixo aquesta joieta.

Demà....

Demà ja marxo... Demà deixaré enrere al meu noi..., em sento senzillament destrossada, no puc imaginar-me deixar-lo, no vull imaginar-m'ho, em vull quedar al seu costat, no vull marxar.

La meva mare em mira plorar des de la porta, i nega amb el cap.

- Vec, sabies bé que arribaria aquest moment-. Diu, i si em volia intentar consolar-me s'ha de dir que ho fa una mica com el cul.

- Gràcies mama, gran consell, mira crec que em sento molt millor-. Ella roda els ulls davant el meu sarcasme.

- Vec, al que em refereixo és que en comptes d'estar aquí lamenten-te, gaudeix del poc temps que et queda, passar la major part que tens amb ell, deu meu, sembles inútil aquí plorant, fes alguna cosa, així no es passa el dia saben que demà marxes, fes el favor-. Diu fotent-me la bronca, que intensa és quan vol aquesta dona, però té raó, l'únic que estic fent és perdre el poc temps que ens queda junts, així que em vesteixo ràpidament i surto de l'habitació corrents.

Corro pel passadís cap a l'habitació del Brian. I quan al fi i arribo pico la porta ansiosa, esperant que m'obri ell, però en comptes d'ell m'obra el Tian.

- Hola Vec-. Diu somrient i jo li torno el somriure.

- Hola, Tian-. Dic i dissimuladament miro als costats a veure si veig al Brian. El Tian nega.

- Vec amor, sé que estimes al Brian i el vols veure però reina que jo també existeixo-. Diu fingint està ofès, ric i m'acosto per abraçar-lo.

- Perdona, de debò, però és que estic tan nerviosa i trista, demà ja marxo, demà, Òstia puta, que faré sense vosaltres, collons, Tian no et vull perdre, ni a tu ni al teu germà, sou massa importants per mi-. Dic tristament, ara plorant. El Tian m'estreny fort, ell també em trobarà a faltar sembla.

- Vec, no, no t'en vagis, quede't amb mi, mude't a la meva casa, pots dormir al meu llit, jo ja dormiré a terra si fa falta-. Diu fent-me riure de tendresa, estenyent-lo més a mi.

- No tens ni idea del que t'estimo-. Dic separant-me, els seus ulls estan plens de llàgrimes. Ell em somriu tot plorant.

- I jo a tu ximple-. Em respon. I de cop tinc una idea

- Vine amb mi-. Li dic agafant-lo de la mà, ell una mica confús em segueix pel passadís, arribem a la meva habitació i obro la porta, la meva mare ja no hi és, així que entrem els dos.

Li deixo anar la mà i m'acosto on jo tinc les meves coses. Obro un bolset i rebusco fins que trobo el que vull, ho agafo ansiosa i m'apropo al Tian, qui em mira amb una cella alçada.

-Done'm la mà-. Dic emocionada i ell dubte una mica.

- Què pretens tia boja? -. Em contesta i jo rodo els ulls.

- Vols confiar en mi-. Dic fent morros i ell acaba cedint.

- Està bé, té-. Diu alçant la mà, jo li agafo i li cordo el braçalet que tinc a la meva mà al voltant de la seva nina. Quan estic s'ho mira, i ràpidament les llàgrimes tornen als seus ulls. El braçalet que li he donat és meva, la vaig fer a mà fa temps, és una cinta trençada amb un cor en mig.

- Sé que no és molta cosa, però aquest braçalet el vaig fer jo fa uns anys, sempre l'he considerat el meu amulet de la sort, així que vull donar-te'l per demostrar-te que realment tu has sigut part de la meva sort, que l'amulet funciona, ja que t'he conegut-. Sento emoció mentre el parlo així que em permeteixo plorar un xic més.

- És perfecte-. Diu abraçant-me altre cop, jo somric en mig de l'abraçada. Però ens separem quan sento petits cops a la porta, vaig cap a ella i l'obro, trobant-me al meu noi amb un ram de flors a la mà. Em tapo la boca amb les mans sorpresa.

- Té reina-. Diu donant me-les, les agafo amb compte i salto a abraçar-lo. -No marxis, no t'en vagis, no em deixis, per favor, no ho facis-. Diu amb la veu fluixa, puc notar que l'afecta tant com a mi, un nus a la gola se'm fa present.

- No vull marxar, de debò que no vull, faria el que fos per quedar-me aquí amb tu, tan sols et demano una cosa-. Dic en mig de l'abraçada.

- El que?-. Pregunta ell i em deixa un peto a l'espatlla.

- Ens tornem a veure o no, si us plau, sigues feliç, amb mi o sense-.

Holaaa amorss, aquí teniu un capitul nou, vale, trobava molt a faltar aquesta història, i ara vull plorar, jajaja, per cert vull recomenar-vos que us llegiu Prisionero, és un fic Larry Stylinson, però es que és el meu preferit, plorareu, però val moltíssim llegir-la, ho juroo.