UNES VACANCES AMB TU

CAPITOL 23

El miro amb indignació.
- Però perquè? Dic quasi plorant.
- Vec, la teva mare I jo no estem bé, I per estar en unes vacances familiars pagan molt per no difrutar no val la pena. Em diu ell decidit.
- Però papa...
-Ni peros ni res, marxarem i punt. Em diu ell alçant la veu.
- Ho sap la mama? El miro amb incredulitat.
- No, i dona igual farem el que jo digui.
- No se si la mama opinarà igual. Dic jo intentant sonar inocent.
- Vec, para de fer la gilipolles, a més la teva mare després de tot el que ha fet no te dret a decidir. Diu ell
- Papa és la vida de la mama, es clar que te dret a decidir que vol o no fer, com tothom. Dic jo enrabiada.
- Te raó. Diu una veu a la meva esquema, em giro i veig a la meva mare. - Tinc dret a decidir. Diu ella mirant al pare.
- Doncs molt bé, quedeu-vos les dues aquí però jo m'en vaig. Diu el meu pare i s'enva. Miro a la meva mare.
- Llavors et vols quedar? Li pregunto. Em mira I em somriu.
- Reina se per el que et vols quedar, he vist com mires a aquell nen, ens quedarem aquest quatre dies que resten, a més a mi m'anirà bé quedar-me també. Ara mateix l'abraçaria però encara estic digustada per el que ha passat amb la meva mare. En comptes d'abraçar-la li somric tendrament.
- Gracies mama. Li dic, llavors m'enrecordo. - i la meva germana? I amb que tornarem? I que farem després? La meva mare em mira I m'agafa dels hombros, instinitivament m'aprato una mica. Ella baixa les mans I posa una cara triste.
- Escolta tranquila, la teva germana que faci el que vulgui, per tornar li dire a una amiga meva que em deu un favor gran que ens vingui a buscar I reina quan tornem ja veurem el que pasara no et puc contestar aquesta pregunta, perquè realment no se que pasara, tot arribarà. Jo assenteixo.
- Vale, escolta vaig a dir-li a la nena que vol fer. Dic i em giro, la veig que està sentada en el sofà que hi ha i m'apropo.
- Bonica. Li dic quan estic al seu costat.
- Què? Em pregunta ella mirant-me.
- Tu que prefereixes fer: Quedarte al hotel quatre dies més amb mi i amb la mama o marxa demà amb el pare?
Ella em mira sense sàpiguer que respondre.
- Emm... jo crec que m'anire amb el papa, m'agradaria quedar-me amb vosaltres pero el papa necessita estar amb algú, igual que la mama, així que entre les dues els ajudarem. Em diu amb un lleuger somriure, sincerament crec que és el més madur que mai m'ha dit la meva germaneta. L'abraço fort.
- Vale, t'estimo petita. Li dic
- Jo també a tu tata. Diu ella.
Ens separem i ella em dona la seva mà  petitona i ens apropem a la nostre mare.
- Mama, jo aniré amb el papa, però no perquè no vulgui estar amb tu sino perquè ell també necessita companyia. Li diu la meva germana, la meva mare la mira i li somriu.
- Ho entent reina, perquè no vas a buscar al pare i li dius? Ella assenteix i marxa corrents.
- Bueno acabarem les vacances mare i filla. Diu ella mirant-me cariñosament
- Si, soposo que si, però li hauries de dir a la recepcionista,no? Ella assenteix.- vale, jo aniré a la piscina a passejar una mica.
- Vale. Em diu i jo marxo.

-Vec! Em criden, em giro i veig al Brian.
- Hola. Li dic i m'acosto a abraçar-lo, ell m'agafa amb força.
- Què ha passat abans? Perquè has marxat tant de cop? Pregunta extranyat.
- Havia vist el meu pare i volia parlar amb ell, llavors quan era allà m'ha dit que demà marxariem i...
- Que?! Diu cridant i tallant-me. - Demà? No, siusplau. I es tapa la cara amb les mans.
-Eh, eh, deixam acabar, després ha vingut la meva mare i m'ha dit que no, que nosaltres ens quedarem els quatre dies que resten així que no, no m'en vaig demà encara ens queden quatre dies junts. Dic jo I ell canvia la cara a aliviat I m'agafa les mans.
-Menys mal, temia perdret tan aviat, no se que fare sense tu. Diu ell tristament.
- Brian, se que quan m'en vagi serà dur, però podem parlar cada dia per whatssap, trucar-nos i de tant en tant poder fins i tot ens podriem veure, però malgrat estiguem lluny et juro que sempre t'estimare i esperare amb ànsies poder tornar-te a veure. Dic amb molt sinceritat i amor, ell en comptes de contestar m'agafa la cintura i em fa un peto als llavis amb passió.
- Jo tambe t'estimaré I esperaré sempre. Diu a sobre el meus llavis. Mare meva realement és tan maco I imperfectament perfecte aquest nen.
- Ejem. Escolto I ràpidament em separo d'ell veig a la meva mare allà amb els braços creuats. - interrompo algo? Pregunta i veig al Brian vermell, em posaria a riure però se que jo estic igual.
- Hola mama, no és el que penses. Dic nerviosa.
- Que va, segurament li estaves comptant quantes dents te amb la llengua oi? Diu ella rient i jo em poso encara més vermella. 
- No passa res, mentres no feu res més que això. Diu ella i a mi em venen els records d'aquest matí.
- Si...  Diu el Brian.- Tranquila.
M'he mare el mira amb gràcia.
- He parlat amb la recepcionista I ja està tot aclarat. Em diu ella I jo em poso més contenta.
- Genial! Dic I faig un petit salt, els dos em miren divertits.
- Bueno vaig a l' habitació a posar-me un Bikini i torno. Diu ella amb un somriure.
- Vale. Diem el Brian I jo al unison.
- Ah, maco. Diu dirigint-se al Brian.- Cuidala molt be, eh. Li diu I li pica l'ullet I acte seguit marxa cap a l'habitació. Ara mateix els dos debem estar més vermells que uns tomàquets.

Que tal? Us ha agradat?? Aquest capitol te 1000 parauless, quina pasada mai havia fet tantes, jajaja, espero que us agradii molt, us estimo molt, em podeu seguir i jo també us seguiré, i com diu el Dyan Bay: gracias por tanto y perdon por tan poco
Molts petonssss, voteu i comenteuu que us sembla de moment la historia i si voleu que us dediqui algun capítol nomes demaneu-m'ho, jo ho faig encantadaaaa❤❤❤❤❤