UNES VACANCES AMB TU

CAPITOL 10

No se si obrir la porta i enfrontar-me als meus sentiments o no obrir-la i quedar-me aquí dintre fins que s'envagi. Estic feta un lio, perquè m'ha de passar això a mi?, mai m'havia enamorat de ningú, perquè ara? I perquè d'ell? M'estic fent mal a mi mateixa ja que després d'aquests dies no el tornaré a veure més i se que això si que em destrossara el cor, i ara mateix soc una idiota, ara podria esta aprofitant el temps que em queda amb ell i desmostrali el que sento, però no, estic aquí tencada en un magatzem amagant els meus sentiments, mentres ell esta a l'altre costat de la porta esperant-me. Sense adonar- me obro la porta i ell està allà amb un somriure d'aquells que fan que el meu cor deixi de bategar, de veritat li diré tot el que sento? Oi tant que li diré.
- Vec, que et passa? Et juro que estas molt rara... Em diu mirant-me als ulls preocupat, agafo aire i em preparo per treure tot el que tinc dins.
- La veritat esque.....esque.... m'estic enamorant de tu- dic finalment- però se que segurament no sents el mateix, ja que d'aquí poc ens haurem de separar i se.... Deixo de parlar perquè sento els seus llabis a sobre dels meus, m'esta bessant, els seus llavis son suaus, i lents, molt dolços, i ara mateix el cor sembla que em vol sortir del pit, estic tremolant, involuntariament tanco els ulls, i enrosco els meus braços al seu coll, ell m'agafa de la cintura acostant-me a ell. Estem aixi fins que ens falta l'aire, llavors ens separem. El miro als ulls i ell a mi també, te les pupil.les dilatades i soposo que jo també les haig de tenir, estic parada intentant recuparar tot l'aire que em falta.  Ha sigut el meu primer peto i me l'ha robat ell, el nen del qual me estic enamorant bojament. No em moc, no em puc moure, però llavors em poso a pensar en tot el que pot passar després d'aquest peto, i si em deixa de parlar perquè esta avergonit, i si he fet malament, i si ara sera molt més difícil no tornarlo a veure quan acabin aquestes vacances.
- Brian, no podem estar junts, d'aqui molt poc els nostres camins es separaran i tu hauràs d'anar-te cap el teu costat i jo cap el meu. Dic quasi plorant.
- Llavors aprofitem tot el temps que ens queda junts. Em diu i em somriu abans de tornar a juntar els nostres llavis en un càlid peto. Els seus llavis encaixen amb els meus perfectament, i allà em donc compte de que l'estimo moltissim i haver de separar-me d'ell sera el més dur que he fet en me vida.
Deixo de pensar quan noto la seva mà a la meva cintura, i de com noto que somriu cosa que jo faig també. Té tota la rao del mon hem d'aprofitar el temps que ens queda junts.

Espero que us hagi agradat voteu i conenteu, us estimooo❤