UNES VACANCES AMB TU

CAPITOL 13

Torno a la nostra habitació, tanco la porta i m'estiro al llit plorant, enserio com odio això de sentir coses per algu, no podria tornar a ser com abans, s'estava molt bé sense que ningú et fes mal.
Abans de que pugui seguint pensant tuquen a la porta, m'aixeco del llit i obro pensant que podet son els meus pares, però no, no son ells, sino que esta allà de peu parat mirant-me tristament el Tian, el germà de Brian.
- Hola Tian, que fas aquí? Dic jo intentant no semblar que he plorat, però tinc la veu fluixa i apagada i els ulls segur que estan vermells i inflants.
- Vec, te vist desde la piscina, quan el meu germà idiota estava amb aquella noia, i tu l'has vist, ho sento moltissim, ell és així, quan algo no li surt com ell vol decideix fer mal a qui li impedeix aconseguir el que vol. Les seves paraules son sinceres, tinc un nus a la gola, i intento aguantar les ganes de plorar que tinc ara mateix, però no puc, torno a estallar a plorar, baixo el cap intentant desimular el plor, però no funciona ja que al moment sento els dos braços del Tian abraçant-me, i ell dient-me quasi xiuxiuegant "no ploris", jo també l'abraço i apoio el meu cap als seus hombros, per lo poc que coneixo al Tian, acabo de descubrir que és molt bon amic i persona.
-Merci. Li dic jo i l'abraço més fort.
- Merci perquè? Em pregunta ell sense deixar d'abraçar-me.
- Per animar-me i estar amb mi quan més ho necessitava.
- No me les has de donar, per això estab els amics. Les seves paraules fan que tegui un mini somriure.

- I tu alguna vegada t'has enamorat? Li pregunto a ell. Fa una hora que estem parlant, estem sols  en una saleta petita de l'hotel on no hi va quasi ningú.
- Si. Diu ell tristement. Però no va sortir gens bé, em va fer massa mal. Diu ell i baixa el cap, em fa mal veure'l així.
- Que et va fer aquella pava? Li dic jo enfurismada amb la persona que li hagués fet mal al pobre nen que esta al meu costat.
- No, no era una noia, em vaig enamorar d'un noi. Diu ell, això em sorpren, ell no te pinta, però en  realitat m'encanta.
- I que va pasar? Li dic apropant-me a ell i mirant-lo amb atenció.
- Dons.... mira l'anys passat a la meva classe en l'institut hi havia un noi que es diu Ethan, ell era molt amic meu, era el meu millor amic però un dia no se perquè vaig començar a sentir coses per ell, els dies pasaven i cada dia m'anava adonant de que m'havia enamorat d'ell, ningú ho sabia, però tenia la necessitat de dirli al Ethan ja que era el meu millor amic i havia de ser sincer, el cas esque una tarda vaig quedar amb ell i li vaig dir, li vaig dir tot el que sentia, i al acabar pensava que s'aniria i em deixaria alla plantat però no, es va apropar a mi i em va bessar, primer dolçament però després apassionadament, va ser la millor tarda de me vida, però al dia següent quan vaig arribar a classe tothom es va començar a riure de mi i per el passadís em cridaven i m'insultaven, em deien maricon de merda, puto marica,  i coses així, i em vaig asseventar que va ser l'Ethan el motiu, ja que li va dir a tot l'insti que vaig quedar amb ell amb intencions de tirar-me'l i que el vaig intentar bessar però ell va uhir, va ser el pitjor any de la historia, ho vaig passar fatal, tan que em van haver de canviar d'institut. El Tian estava plorant i jo m'havia quedat sense paraules, com es pot arrivar a ser tan cruel,m'acosto encara més al Tian i l'abraço, ell apoia el seu cap al meu hombro  i jo li acaricio els cabells.
-No ploris, aquell idiota no mereix que derramis llàgrimes per ell, tu ets increible i aquell noi no va saber-ho veure i ha perdut a un noi meravellos.
Ell es separa de mi i em somriu.
- Ets la millor. Em diu ell abraçant-me de nou.

Espero que us encantiiiii, us estimoooooo molttttt, petonsss❤❤❤