UNES VACANCES AMB TU

CAPITOL 25

Realment tot això és real? Perquè jo sincerament no em crec tot el que m'està passant, en tan sols uns pocs dies la meva vida a donat un gir de 180 graus, la meva mare està embarassada I el meu pare no és el pare, els meus pares segur que es separaran, jo, la noia que mai s'havia enamorat, ni havia sentit res cap a un tio, s'ha pillat bestiament d'un noi del qual s'haurà de separar, la meva vida s'ha tornat un puto culebron.
- En que penses? Pregunto al Brian, que està sentat al meu costat mirant a un punt fixe.
- Eh? Diu mirant-me als ulls.
- Dic que en que penses? Li repeteixo.
- Penso en tu, penso en com m'ha cambiat la vida desde que et vaig coneixer, en lo important que t'has fet per mi en tan poc temps I penso en lo feliç que em fas. Diu ell amb un somriure a la cara. Les galtes se'm tenyeixen de vermell I li somric. Com pot arribar a ser tan putament adorable?
- Ni jo ho se. Diu ell, el miro interrogant
- A cas m'has....
- Si nena, t'he sentit, ha vegades penses en veu alta. M'interromp, acte seguit em torno a posar vermella.
- Dius que jo soc adorable, però t'hauries de veure ara mateix, estás super mona. Diu I m'agafa les galtes.
- Para! Dic posant morritos.
- Aw, però que adorable. Diu I m'apreta més les galtes. Jo rapidament  aixeco les mans I li pego les seves. Ell les retira I em mira confus.
- I això a que ve? Em diu tristament.
- M'estaves fent mal inutil. Dic jo girant la cara fingint està enfadada.
- T'has enfadat? Diu ell agafant-me les mans. Jo no contesto.
- No t'enfadis, No t'enfadis, No t'enfadis. Respeteix un cop rere l'altre. Que pesat és quan vol.
- Vale pesat. Dic jo irritada, ell fa un somriure victorios que em fa riure.
- Aparta! Sento que em diu una veu cridanera aixeco el cap I veig una nena rossa, més o menys d'un any més gran que jo, alta, amb molt maquillatje a la cara, amb un bikini exageradament apretat. La miro amb irritació.
- Perdona? Li dic
- Que apartis nena. Diu I m'emputxa, tirant-me al terra per poder-se sentar ella on estic jo.
- Hola, em dic Martina. Li diu ella al Brian.
- Hola. Diu el Brian confus. Que coi fas? Li pregunta.
- Parlar amb tu, no ho veus. Diu ella fent una riatlla que em fa que em bulli la sang. M'aixeco del terra I em poso devant seu. Em mira amb fàstig
- Em... podries sortir d'aqui, estic intentant posar-me morena I em el teu cos de ballena devant no puc. I amb aquestes paraules fa que sense previ avis salti a sobre d'ella I li agafi els cabells, estirant-lis. Ella crida I això fa que em senti millor.
- Que fas filla de puta? Em diu I jo camino estirant-li els cabells fent que ella m'hagi de seguir. M'acosto a la piscina I quan ja estic a la cantonada la emputxo fent que caigui a la piscina. Se que el que he fet esta malament però em sento de puta mare. Ella aixeca el cap de l'aigua I li puc veure el maquillatje empastifat a la cara. Sembla un pallasso, no puc envitar riure I ella em mira fulminant.
- Això no quedarà així fresca. Em diu.
I jo sense contestarli torno cap el Brian.

Espero que us hagi encantat, que? Us ha semblat be el que ha fet la Vec? A mi si jajaja. Us estimooo