UNES VACANCES AMB TU

CAPITOL 32

Multimedia: Falling~ Harry Styles

- Ens deixes marxar ja?-. Dic, el meu to ja és suplicant, no desitjo res més que marxar d'aquí, aquesta situació és tan putament irreal, és a dir, qui va de vacances per relaxar-se i acaba en una habitació recloïa per una noia completament boja, és que és tan surrealista, si li expliques a algú estic quasi segura que m'enviarien al manicomi.

Ella em mira somrient abans de contestar.

- Jo crec que si, al cap i a la fi crec que la lliçó ja l'heu après, això si nena.- S'apropa a mi mirant-me desafiant.- Torne't a posar amb mi i no tindràs tanta sort-. Moc el cap, donant-li a entendre que li faré cas, malgrat que el meu interior digui que a la que em deixi anar li doni de cop a terra. Torna a somriure victoriosa. El Brian em mira i somriu amb sinceritat, donant-me les gràcies. Finalment la noia boja surt de l'habitació i són els homes que ens deixen anar.

A la que noto que ja no estic lligada per enlloc vaig ràpidament cap al meu noi i li agafo la cara amb les mans preocupada.

- Estàs bé rei? Què t'han fet?-. Nota la meva preocupació i em regala un somriure.

- No et preocupis reina-. Diu per fer-me sentir millor, de cop noto una punçada al cor, em sento culpable, tot això no haguera passat si jo fos més curosa a l'hora de parlar i fer, no haguessin tocat al pobre noi del meu costat si no fos per mi, no estaríem en aquesta situació tan complicada, però no, jo com sempre l'havia de cagar.

- Em sap tant de greu, tot es culpa meva, no sé com em pots aguantar-. Abaixo el cap, em sento com una merda. Les mans del Brian em fan aixecar el cap, fent que el miri, em fixo bé en la seva cara i encara em sento pitjor, està tota plena de blaus i sang que es comença a assecar sobre la seva pell.

- No passa res, el que importa és que estem bé, ja ha passat tot, ja podem tornar a ser tu i jo-. Les seves paraules em fan sentir papallones a la panxa, però a l'hora pressió al pit, no és gens agradable veure com a una persona que estimes per culpa teva acaba sortint repercutit.

Entro a la meva habitació per trobar-me amb la meva mare, clarament preocupada.

- On estaves Vec, t'he estat buscant per tot arreu?-. Diu només veurem entrar, la miro, i suposo que nota la meva mirada trencada, per què s'aixeca i sense dir res més m'abraça, el bo d'ella és que malgrat que estigui enfadada amb tu sempre procurarà cuidar-te. - Què et passa reineta?-. La seva veu és dolça i intenta emmascarar la preocupació que hi ha darrere de la seva pregunta. No parlo, com li explico tot el que m'ha passat?, segurament ni em creu, és a dir, realment qui em creuria?, així que opto per plorar. A vegades fa bé, plorar en l'espalla de la teva mare, mentre ella t'abraça, a vegades és millor això que anar al psicòleg.

- Mama...- Dic xiuxiuejant, ella m'estreny més fort, demostrant-me que està aquí per mi. - Tot ha estat culpa meva, sóc una persona horrorosa mama-. Dic entre sanglots, la veu em traeix, i es va trencant cada cop més.

Les carícies de la meva mare al meu cabell em tranquil·litzen una mica, i intento respirar, i així deixar els sanglots enrere.

- No diguis això, tu ets una persona maquíssima, plena de bondat i amor, no ets horrorosa, al revés amoret-. La veu tendra amb la que parla és d'aquelles que et diuen que tot estarà bé, malgrat que tu saps que no és així, res no estarà bé, d'aquí res marxarem i no se que faré amb la meva relació amb el Brian, a més que per voler tranquil·litat, he acabat regrestada a l'habitació de la psicòpata de l'hotel, a sobre ara el meu noi està amb dolors i tot pel meu comportament de merda, així que definitivament no, no està res bé.

- Tant de bo et pogués creure mama, però m'és impossible-. Li contesto, la meva veu surt fluixa, i m'enfonso, sobre els braços de la meva mare al fi deixo anar tota la merda que sento dintre meu.

Hola, mmm.... D'acord crec que us dec una enorme disculpa, sé que no tinc perdó, porto gairebé un any sense actualitzar, ho sé sóc una merda, només espero que em pugueu perdonar, realment en un any he passat per molta cosa, bones i dolentes, ara estic a batxillerat i vaig una mica saturada, però se puede chicos, també haig de dir que els fics Larry Stylinson són massa addictius, a més que en aquest fandom sempre hi ha coses a veure, intentaré pujar més sovint, perquè us ho mereixeu per no haver-me engegat a la merda encara jajaja, us estimo amors.