UNES VACANCES AMB TU

CAPITOL 20

Dedicat a: JanaLopez4 ella em motiva massa a seguir aquest capitol tel dedico a tu preciosaaa💗💗💗

- Que bé. Diu m'he mare. El meu pare em mira fixament I fa que em posi nerviosa, començo a suar.
- Vec. Diu ell secament. El cor em va massa ràpid, crec que en qualsevol moment podria sortir-se el pit.
- Que? Dic jo com puc.
- Vaja cara que portes de zombie. Diu I peta a riure. Em poso a riure jo també però jo per els nervis.
- Reina, et falta molt? Diu me mare.
- Una mica, m'haig d acabar de vestir, fer-me una cua, maquillar-me una mica, I tot. Dic jo exagerant les paraules.
- Vale, t'esperem al vestibol, anirem a comprar souvenirs I merdes així. Diu me mare somrient.
Somric jo també.
- Vale. Dic mentre em trec els pantalons de pijama I em poso uns pantalons curts negres. Me mare em pica l'ullet I marxen. Sospiro aliviada.
- Menys mal. Dic tapant-me la cara amb les mans.
- Quasi ens pillen. Sento la veu del Brayan I m'espanto.
- Joder, m'has espantant inutil. Dic tocant-me el pit. Ell riu.
- Perdo. Em diu.
- Sera millor que t'envagis, ja ens veurem després. Dic mentres l'arrastro fins la porta. Ell riu més fort.
- Vale, vale, ja marxo tranquila. Diu aixencant les mans. Jo ric per l'expressió que posa. Camina fins la porta I la obre.
- T'estimo. Diu ell dolçament abans d'anar-se'n. Sento que em meu cor rebota, mare meva l'estimo massa.
Em faig una cua alta, I em poso rimel als ulls, intento fer-me la linia als ulls però com que soc una puta inutil no em surt be, llavors m'acabo estressant I tiro el llapis al terra. Surto de l'habitació I em dirigeixo al vestibol. Quan arribo veig als meus pares dicutin.
- I quan collons m'ho pensaves dir? Sento dir al meu pare.
- Parla més fluix que hi ha gent. Diu m'he mare avergonyida.
- Que parli més fluix, enserio? Diu el meu pare burlon, no s'haurà enterat de....
- Quan em pensaves dir que estas prenyada.  Si desfinitivament s'ha enterat- si no arriva a ser per la nena no ho sabria. Diu assenyalan a la meva germana petita. Aquesta nena no es sap calla la boca. Li faig un gest a la meva germana dient-li que vingui.
- Que coi li has dit al papa. Li dic quan està al meu costat.
- Li he preguntat quin nom li posaria al nostre germanet. Diu inocentment.
- El papa no ho sabia. Dic jo pengant-me al front.
- Ah, perdo... Diu ella tristement.
- No t'ho volia dir perquè sabia que reaccionaries així. Sento que diu m'he mare.
- Com vols que reaccioni? Si a sobre no és ni meu. Que? He sentit bé?
- Com que no és del papa? Li pregunto a la meva mare amb els ulls oberts.
- Em... M'he mare es posa nerviosa. El meu pare sospira al comprovar que és veritat que no és d'ell.
- Mama com has pogut? Dic molt dolguda.

Espero que us hagi encantat, us estimo.