UNES VACANCES AMB TU

CAPITOL 9

-Eiiii... Què et passa? Em pregunta preocupat.
- No, res. Li dic, però les llàgrimes em delaten.
- A mi no em menteixes, algo et passa, sino no ploraries, no creus? Em diu ell amb un to tranquilitzador. La veritat és que no se si dir-li el que em passa, o més ben dit el que sento, soc nova en això, mai m'havia sentit així per un nen, mai a la vida, perquè ara ha de venir ell i complicar-me tot?, perquè s'em ha de accelera el cor cada vegada que estic amb ell? perquè em sento tan nerviosa i feliç quan estic al seu costat? Perquè no puc respirar normal quan estic a prop seu? En realitat se contestar a totes les preguntes que estan sonant el meu cap, simplement la resposta de totes esque per mala sort estic experimentant l'amor per primera vegada.
- I be? Em diu ell amb to impacient. Tan de bo li pogues dir tot el que em ve per el cap ara mateix, però no puc, soc massa cobard com per dir-li el que sento, així que quedant com una imbecil, surto corrents d'allà desapareixent de la seva vista, sort que avans de parlar ens em separat una mica de la gent que jugava al ping-pon, sino hagués quedat encara pitjor.

La meva familia i jo estem menjant al menjador del hotel, no veig al Brian desde que me anat corrents. No tinc quasi res de gana, amb prou feines he pogut menjar la poca pasta que m'havia posat al plat per menjar,  no em trobo gaire bé, tinc ganes de plorar tota l'estona, i em fa molt mal el cap, ja se que sona com una gran idiotesa això de que tinc ganes de plorar per amor, però és el que em passa, i no ho puc evitar.
- Una cosa mama, no em trobo gents bé puc pujar a l'habitació i descansar? Li pregunto quasi suplicant a me mare. Ella tarda una estona en pensar-s'ho i al final contesta:
- Si reineta, ves a l'habitació i descansa una mica, quan estiguem de menjar pujarem a veure com estàs. Em diu i em dona les clau després de fer-me un breu petó al front. M'aixeco de la taula i vaig cap a la sortida, el porter del menjador em saluda amb la mà i jo el corresponc de la mateixa manera. Camino ràpidament per arribar quan abans millor a l'habitació i quan estic a punt de arribar a l'ascensor el veig, està venint cap el meu costat, va amb el mòbil i no s'ha adonat de que estic aquí parada sense saber que fer. De cop em giro i veig la porta del magatzem, i com que soc així de intel·ligent, entro i tanco la porta intentant no fer massa ramo. Penso que ja le perdut de vista i que no m'ha vist fins que de cop escolto un cop a la porta.
- Vec, se que estas aquí, t'he vist entrar. Diu ell, no el puc veure, però juraria que te un dels seus somriures divertits.

Holaaaa, espero que us hagi agradat, comenteu i voteuu, merciii, a i si coleu que em el proper capitol de qualsevol de les meves histories, is etiqueti, només m'heu d'enviar un missatje al privi i al.proper capitol us el dedicare❤💟😍😊💖💕😊❤