UNES VACANCES AMB TU

CAPITOL 29

Ha passat ja més de mitja hora que m'he despertat després d'aquell cop, i les mans em fan mal de tants de cop que he intentat deixar-me anar.
M'he mogut amb el cul per anar al costat del Brian i m'he quedat al seu costat. Tinc el meu cap resposat a la seva espatlla. Tinc els ulls tancats, em sento i estic tant atrapada que el meu cap s'ha col·lapsat. Tan de bo el Tian i jo haguéssim sapigut que ens farien això per adelantar-nos, espera un moment... On està el Tian?, Aixeco el cap de la espatlla del meu nòvio i començo a mirar per tota l'habitació, però no hi és, no està, on estarà? Li hauran fet alguna cosa? Si li han fet algo juro que mataré a aquella filla de puta. Miró al Brian i ell fa que no amb el cap, sap que l'estava buscant. Una llàgrima cau del seu ull i se'm trenca el cor. Veure'l plorar em fa massa mal, i inavitablement començo a plorar jo també. La porta de cop s'obre i jo amago el cap, no vull que em vegin plorar, si em veuen sabran que s'estan sortint amb la seva i això sí que no ho vull.
Escolto com unes passes s'acosten a nosaltres. Tanco els ulls amb força, això sembla un malson. Les passes s'aturen, l'individu ja estarà devant nostre.
- Tu, aixeca el cap-. Diu aquella persona, és un noi, té la veu molt greu i sincerament fa por, però tot i així no aixeco el cap.
-M'has escoltat? Que aixequis el teu puto cap-. Diu alçant la veu, jo torno a passar d'ell però de cop sento com m'estira els cabells fent que aixequi el cap, ho fa fort, provocant-me molt de mal. Tanco els ulls amb força per no mirar-lo.
-Obre els ulls puta-. Diu ell estirant-me amb més força els cabells, em fa mal, em fa molt de mal, però esque sóc massa orgullosa.
-Que els obris joder-. Diu altre cop el Pavo aquell, i jo el ignoro, i de cop i volta sento com deixa anar els meus cabells fent que senti puro alivio, pero que per mala sort no tarda en convertirse en dolor un altre cop quan sento com la seva mà tancada estalla a la meva galta, provocant-me un mal que mai havia experimentat, mai m'havien donat una ostia així. Sento al Brian cridar amb la cinta al llavis. Intento possar-me les mans a la galta però recordo que les tinc enganxades amb una puta corda. Obro els ulls i començo a plorar. M'ha pogut, aquesta escoria de persona m'ha pogut, per això ploro, però ploro de ràbia, miro al provocant de tot això  amb fàstic, em donc compte que és un noi jove, deu tenir uns 18 anys, té ulls blaus i un cabell castany molt bonic, es atractiu, però una cosa que noto fa que el miri fixament, els seus ulls  mostren por, i també penediment, és com si em demanés perdó amb els ulls, em fixo en la seva cara, té marques, li han pegat, segur que l'han amenaçat per a que fes això, llavors em giro i la veig, veig a la puta psicópata repenjada a la porta somrient com si fos una nena petita a la que lo han comprat un paquet de llaminadures.

Espero que us hagi enxantat, us estimooo moltttt, mersii per tot l'Apollo que te aquesta petita història us estimoooooooooooooooooooooo

😍😍😍😍😍😍😍😍😍😍😍😍😍😍😍😍😍😍😍😍😍😍😍😍😍😍😍😍❤️❤️❤️❤️❤️❤️❤️❤️❤️❤️❤️❤️❤️❤️🧡🧡🧡🧡🧡🧡🧡🧡🧡🧡🧡🧡🧡🧡💛💛💛💛💛💛💛💛💛💛💛💛💛💛💚💚💚💚💚💚💚💚💚💚💚💚💚💚💙💙💙💙💙💙💙💙💙💙💙💙💙💙💜💜💜💜💜💜💜💜💜💜💜💜💜💜🖤🖤🖤🖤🖤🖤🖤🖤🖤🖤🖤🖤🖤🖤