UNES VACANCES AMB TU

CAPITOL 21

- No, no és el que sembla filla. Diu ella amb molts nervis
- Ah no? Llavors no es veritat que li has posat les banyes al pare I a més el nen que tindras no és d'ell? Dic jo furiosa.
- Bueno, si, si que es veritat però no va ser la meva intenció, això no havia de sortir així.
- Mare, això no passa si un no vol, sabies el que feies, I si no estaves bé amb el pare li haguessis dit abans de possar-li les banyes, no creus? Estic molt emprenyada, mai m'havia enfadat tant amb la meva mare.
- Vale, tens raó, no estic bé amb el teu pare, però malgrat tot això l'estimo molt. Diu ella girant-se al meu pare,-T'estimo molt. Li diu al meu pare I li agafa les mans. El meu pare la mira I es separa.
- Ho haguesis pensat abans de fer-me això. Diu ell I s'enva del vestibol. Me mare s'em queda mirant I se li escapa una llàgrima.
- Vec, siusplau no t'enfadis, se que no he fet bé, però hi ha gent que fa coses pitjors. Diu ella ja plorant.
- No mare, no t'equivoquis, no estic enfadada, sino que estic decepcionada. Dic jo mirant-la, acte seguit agafo a la meva germana del braç i me l'emporto.
- On anem? Em diu ella inocentment.- Perquè el papa i la mama cridaven i barallaven, és tot culpa meva, oi? Diu ella i se li escapa una llàgrima.
- Ai, no petita, no, no és culpa teva. Dic jo i li netejo la llàgrima amb el dit.- Reineta son coses que passen, les persones que s'estimen sempre acaben discutin. Dic jo i la agafo a coll.
- T'estimo tata. Diu ella i m'agafa fort.
- I jo a tu petita. Li dic i inconcientment em baixa una llàgrima.

-Vec. Sento que em criden a la meva espatlla. Em giro I veig al Tian
- Hola. Dic jo amb un fil de veu.
- Que passa? Que has plorat? Diu ell preocupat.
- Poder una mica. Dic jo fregant-me la cara amb les mans.
- Vine. Diu ell I obre els braços. Deixo estirada al banc que tinc al costat a la meva germana, que fa poc s'ha adormit i m'apropo al Tian, l'abraço amb totes les meves forces i estallo a plorar.
- Ei, que passa? Em diu ell mentre m'acaricia els cabells.
- La meva mare, ella passa. Dic jo sense que quasi se'm entengui.
- Que ha fet ella? Pregunta extranyat.
- Mentir-me, això ha fet. No li dic res més perquè no vull que ningú s'enteri de moment, ara només és un problema de familia.
- Ho sento. Em diu ell a cau d'orella.
- No és culpa teva. Dic jo i em separo d'ell per fer-li un peto a la galta.
- Merci per estar aqui amb mi.
Li dic jo agafant-li una mà. Ell em mira amb ternura i em diu:
- Sempre estaré per tu. Jo l'abraço un últim cop i torno a agafar a la meva germana a coll, serà millor que vagi a veure al pare, a  veure com està.

Espero que us agradiiiii☺❤