UNES VACANCES AMB TU

CAPITOL 11

Sabeu aquell dit que diu que quan menys pots tenir una cosa més la vols tenir, dons és el que em passa amb el Brian, vull al Brian, el desitjo, el desitjo com mai he desitjat a ninguna persona, el desitjo massa, però se que d'aquí poc ja no el veure més. No es irònic, enamorar-se d'algú que saps que acabarà fente mal, ho se sembla estúpid, perquè emanorar-se d'algú si saps que no el veuras més, és millor deixar-ho correr, veritat?, bueno això pensava jo al principi, però m'he adonat de que no és així, de que per mala sort no ets tu qui decideix de qui t'enamores sino el teu cor, i per mala sort quasi sempre s'enamora de la pitjor persona de la qual et podries enamorar, de la que et pot fer més mal, de la que es dolenta per a tu, però per raons inexplicables a tots nosaltres sempre ens agrada més la persona que pot ser més dolenta que la més idonea que pot haver, som així, ens agrada lo perillós, però després pot passar factura, que es el que em passarà a mi.
- Vec, com et trobes? La veu de me mare em torna a la realitat, estic estirada al llit amb una manta a sobre, la televisió està encesa però no li feia cas.
- Millor, merci. Li dic jo amb un petit somriure. Ella em torna el somriure i llavors em diu.
- Anem a donar una volta per el poble, vens? La veritat esque no em ve gens de gust sortir ara, així que li dic que no amb el cap, me mare s'acosta a mi i em diposita un petit petó al front.
- Està bé, milloret carinyet. Diu ella avans de sortir per la porta.

D'aquí 5 dies marxem, per una part vull tornar i per una altre no. Vull tornar per veure a la meva millor amiga ,la Mac, la trobo massa a faltar, ella es el meu tot, i sense ella no faria res. Però per l'altre costat no vull tornar per el Brian, si ara no ho ha moment que deixi de pensar en ell, és massa injust que no surti del meu cap.  Uns petits cops a la.porta fan que torni al mon real, m'aixeco confosa, potser és la meva mare que s'ha descuidat alguna cosa o algo penso, obro la porta però la persona que hi ha allà és molt diferent a me mare, és.....és el Brian. No he tornat a parlar amb ell desde el petó, aquell petó increible fet per els seus perfectes llavis aix com m'agradaria tornar a sentir-los sobre els meus.... Ja Vec, centre't que sembles imbècil.
- Hola. Em diu ell somrient-me, jo estic cent per cent segura de que ara mateix dec estar vermella com un tomàquet.
- H...hola. Aconsegueix-ho dir però una mica tellada.
- Podem parlar? Em diu ell mirant-me nerviós.
- Si, de que vols parlar, de esports, d'estudis, de series. En serio ara mateix em donaria cops al cap fins que no el notes, que de que vol parlar... enserio? Quan me tornat jo tan estúpida. Ell riu per el meu nerviosisme.
- No, la veritat esque m'agradaria parlar de nosaltres.

ESPERO QUE US HAGI ENCANTAT, US ESTIMOOO MOLTISSIMM, VOTEU I COMENTEU, QUE AIXÒ SEMPRE AJUDA A SEGUIR, MOLTS PETONSSS❤❤❤❤😘😘