UNES VACANCES AMB TU

CAPITOL 15

Al sentir aquestes paraules es separa de mi i em mira emocionat als ulls.
- Llavors vols que surtim junts? Diu esperançat.
- Sí. Dic i ell s'apropa a mi per ajuntar els nostres llavis en un peto dolç i lent.
- Que bonic. Sento que diuen i al moment em separo del Brian. Giro el cap per a veure que ho ha dit i allà de peu parat veig al Tian. S'em encenen les galtes i ell es riu.
- Nena, no et posis vermella, que no passa res. Intento somriure però la vergonya del momemt m'ho impedeix. El Brian també riu al veure la meva reacció i jo li donc un cop de colze al braç.
- Ay, no pagis la teva vergonya en mi. El torno a pegar i ell riu.
- Vale, vale, millor callo. Diu pujant les mans.
El Tian mira l'escena somrient.
- Vec, podem parlar? Em pregunta.
- Sí. Dic nerviosa.
El Tian m'agafa de la mà i m'estira cap a un lloc on no ens escolti ningú. Giro el cap i veig al Brian amb una cara de que cony passa aqui, cosa que em fa riure.
Quan el Tian decideix que ja estem prou lluny parem i em mira.
- Al final l'has perdonat? Pregunta
- Sip. Dic i ell al instant m'abraça.
- Llavors ara ets feliç? Em pregunta a cau d'orella.
- La veritat és que si. Li dic abraçant-lo fort.
- M'alegro petita. Diu ell i em deixa anar per fer-me un breu peto a la galta.- Ah i escolta, té. Diu i em dona un paper.- Aqui està apuntat el meu número, cada vegada que em necessitis em truques. Diu somrient.
Miro el número somrient i li donc un gràcies fluix però sincer.
- Millor anem ja amb el meu germà. Proposa, jo assenteixo i anem cap el Brian. Quan arrivem el veiem a l'aigua sembla que no ens veu. Jo vaig cap a les tumbones i m'estiro a la meva, deixo el numero a entre les dues xancletes i tanco els ulls deixant que la llum del sol em posi morena.
De cop noto com gotes d'aigua cauen a  sobre meu, obro els ulls i allà veig al Brian somrient-me maliciosament. Merda penso i tanmateix ho penso que ell m'agafa en braços i es dirigeix a la piscina.
- No!Para!. Crido amb l'esperança de que pari. I llavors quan estem al borde de la piscina em baixa, gracies a deu. Ell em mira als ulls i jo a ell. Llavors quan estic a punt de dirli gracies per no tirar-me. S'apropa a la meva orella i em diu en veu baixa.
- ho sento. I m'empenya, intento agafar-li del braç però no ho aconsegueixo.
- Cabro.... Intento dir però caic a l'aigua mullant-me sencera. Pujo a la superfície i el miro fulminant. Ell es riu.
- Vinga que t'ajudo a pujar. Diu i estira la mà per a que li agafi, li agafo però no pujo si no que l'estiro cap a mi, cosa que fa que al moment caigui a l'aigua.
Quan teu el cap li dic burlona
- Uy, ho sento.

Espero que us hagi agradat, senti molt haver tardat tant en pujar capitol, us estimo moltttttt, merci a tothom que apoia aquesta historia votant-la o simplement llegint-la

❤LOVE YOU❤