CAPITOL 28

254 16 6
                                    

- L'hem d'anar a buscar-. Dic jo al Tian i ell assenteix, aviso a me mare de que m'haig d'anar per una emegencia i ella em diu que vagi amb compte. El Tian i jo sortim corrents del menjador i ens posem a buscar per tot l'hotel, però no hi ha rastre d'ell, noto com les mans em suen per els nervis que tinc, estic molt preocupada. 

-Tian joder on coi està?-. Dic mirant-lo amb l'esperança de que em digui és tot una broma està amagat, Ell arronça les espatlles, no ho diu però se que també està massa preocupat. Llavors la veig, veig a la pallassa que bé cap a nosaltres rien.

- Que s'he us ha perdut alguna cosa, o millor dit algú-. Diu preguntant però jo crec que és més una afirmació. La miro malament.

- Has sigut tu, tu el tens-. Dic i ella somriu, però no és un somriure normal, és un somriure perturbador.

- Premi, si el tinc jo-.Diu ella sense borrar el somriure, però que cony li passa a aquesta psicópata? com pot secuestrar a algú que te algo al cap?

- Ets una puta psicópata, on està?-. Dic jo de mala manera.

- Ets vaig dir que me la pagaries-.  Diu i es comença a riure.

- Però tu no estas bé del cap, acabes de secuestrar a una persona, realement has d'anar a un puto manicomni-. Dic jo treient fum per les orelles.- Diguem on és, volem al nostre noi-. Li dic 

- Ja, bueno, si m'ho dius així, potser... no, no te'l tornaré ara és meu-. Diu i la ràbia em pot, corro cap a ella i quan estic a punt de pegarla el Tian m'agafa de la samarreta.

-Vec així no acoseguiras res-. Diu ell.

- Si que ho faré, Aconseguire que s'hagi de posar més maquillatge perque li deixaé la cara feta un cromo-. Dic intentant que em deixi anar. La psicópata nomès riu, cosa que em fa encara més ràbia. De cop escolto un cop i que ja no m'agafen de la samarreta, em giro i veig al Tian estirat al terra amb els ulls tancats i un troç de la cara Vermell, veig a més un tio bastant gran devant seu, em giro i veig que la plàstica encara té aquell somriure perturbador, em torno a girar per mirar al Tian però en aquell moment noto com algo dur xoca amb el meu cap, fent que caigui desplumada al terra i em desmalli.





Em despertó que estic en una de les habitacions del hotel, intento moure'm però em donc compte de que estic agafada de les mans i dels peus, no em puc ni moure ni aixecar-me, giro el cap i veig que al costat tinc al Tian, també agafat, però ell encara està inconcient, miro a l'altre costat i el veig. 

- Brr-. Intento dir el seu nom però tinc cinta adessiva a la boca i fa que no pugui parlar, Malgrat no hagi dit bé el seu nom ell s'ha adonat i em mira, veig que li brillen els ulls, em fixo en el seu rostre, té marques, com si l'haguessin pegat, quan surti d'aquesta aquella puta haurà de correr per conservar la seva vida, enserio ho dic. Ell em mira i mou el cap com si diguès que està bé, que no em preocupi, això és de boijos, no em puc creure que les meves vacances estiguin acabant així, jo volia relax i aquí estic agafada amb cordes a la habitació d'una puta psicópata.









espero que us hagi encantat i mersiii per donar-li tant d'amor a aquesta petita històriaaa, sou els/les millors, us estimooooooo moltttt, voteu i comenteu que tal us ha semblatt 

UNES VACANCES AMB TU Donde viven las historias. Descúbrelo ahora