UNES VACANCES AMB TU

CAPITOL 14

Ens separem i ens mirem als ulls.
- Vols que anem una estona a la piscina? Em pregunta ell amb un mini somriure
- oi tant, espera que em posi el bikini, quedem a la piscina en deu minuts. Ell assenteix i cadascu va cap a la seva habitació.
Obro la porta i entro, agafo un bikini rosa que tinc i me'l poso, vaig al bany i em respatllo el cabell, deixo les arrecades a la tauleta de nit i em poso les xancletes. M'agafo la meva toballola de platja i surto de la habitació, baixo cap a la piscina.
Quan arrivo veig que el Tian encara no hi és així que trio una tubona que li dongui el sol i que hi hagi una lliure al costat i poso allà estirada la meva toballola. M'hi assec i espero al Tian. El sol es potent però relaxant, se'm van tencant els ulls poc a poc fins que em quedo adormida profundament.

Noto que em mouen el braç, però no li faig cas, ho torno a notar però ara més fort, llavors obro els ulls lleugerament i veig una figura parada allà davant meu, la figura al principi és borrosa i al cap d'un moment acosegueixo veure qui és amb claretat, els ulls se'm obren com dos tomàquets, és el Brian.
- Hola. Diu ell
- Hola. Dic extranyada.
- Sento haverte despertat però esque necessitava parlar amb tu i t'he vist aqui sola. Ostia on està el Tian? Miro cap els costats però no hi és, el Brian em mira una mica confus.
- A qui busques? Pregunta més serios.
- A ningú. Dic seca. A i tranquil per haver-me despertat. Dic intantant no semblar borde.
- Volia demanar-te disculpes. Diu ell baixant el cap.
- Disculpes perquè? Dic fent-me la tonta
- Ja ho saps. Diu ell sense aixecar el cap.
- És veritat ja ho se, però vull que em diguis per què et disculpes. Dic seria i ferme.
- Grr. Es queixa. Sento el que has vist, quan estava amb aquella noia, estava furios i el primer que se'm ha passat per el cap ha sigut possar-te gelosa. Diu ell segueix sense mirar-me i això em posa neguitosa.
- Ah, doncs saps que? Li dic enfadada.
-  Que? Diu ell
- Que el que em fa molt ràbia esque vuguis aconseguir sempre el que vols sense importar-te els altres i també em fa ràbia que treguis conclusions sense donar temps a que et diguin res, idiota, jo t'anava a dir que si que volia sortir amb tu, però tu no em vas donar temps i t'envas anar, i vas fer-me mal sense motiu. Al dir això vaig que aixeca el cap i em mira als ulls.
- Enserio que m'anaves a dir que si que volies sortir amb mi. Els seus ulls mostren esperança i emoció.
- Es clar. Dic segura. Però tu sense més ni menys em vas fer mal. Dic trista i cabrejada.
- Vec, ho sento, tu m'agrades molt de veritat però quan no has contestat m'ho he pres com si no volguesis i més enrabiat, ho sento de veritat. Els seus ulls mostres sonceritat i arrepentiment, això em commou, que sigui honest i em demani perdó, em realitat m'agradaria seguir enfadada però esque m'agrada massa com per seguiro aixi que obro els braços i l'abraço. Apropo els llavis a la seva orella i xiuxiuejo.
- Et predono Brian.

Espero que us hagi encantat us amoo molt petitons meus i petitones mevesss un peto geganttt😍😍💞💋💋