UNES VACANCES AMB TU

CAPITOL 22

-Papa. Dic quan entro a l'habitació.- Papa. Torno a dir quan no rebo cap mena de resposta. - Papa?. Busco per tota l'habitació però no hi és. On coi deu estar? Agafo la mà a la meva germana I sortim de l'habitació. Baixo a la piscina a veure si el veig per allà però no hi ha sort.
- On està el papa Vec? Em pregunta la meva germana extranyada.
- Si et soc sincera no tinc ni puta idea. Li contesto igual d'estranyada. Ella em mira i fa morros
- No diguis paraulotes. Diu i la seva cara em fa gracia però no ric, no em ve de gust riure.
- Ho sento. Dic jo sense mirar-la, ella nota la meva preocupació i m'agafa més fort la mà, jo l' apropo a mi I l'abraço.
- Tot anira be, ja veuras. Li xiuxiuejo I ella m'abraça més fort.
- Vec. Sento que em criden, em desfaig de l'abraça I veig que a davant meu està el Brian. Llavors sense pensar-ho dos cop corro a abraçar-lo. Ell em correspon.
- Que passa? Et veig rara. Diu ell encara abraçant-me.
- És una llarga història. Li dic jo sense voler deixar-lo anar.
- Saps que pots confiar amb mi per tot. Em diu ell tendrament. De veritat que aquest noi sap com alegrar-me el dia.
- Si, ho se. Li dic jo. Llavors em separo i li faig un peto curt als llavis. Agafo a la meva germana per el braç i faig que es senti al meu costat en una tumbona. Llavors faig un gest al Brian per a que es senti al davant. Ell ho fa i llavors jo li explico tot els lios familiars que tenim. Ell escolta atentament i quan acabo diu:
- Ostia, vaja merda, em sap molt de greu però que sapigues que a mi em tens aqui per el que vulguis. Em diu ell. M'ha tocat la loteria amb aquest nen. M'aixeco i em tiro a sobre d'ell cosa que fa que li provoqui una petita riatlla, llavors jo m'apropo a la seva orella i li dic:
- T'estimo. Ell em somriu
- Jo a tu més. Em diu ell i jo li torno el somriure. M'agradaria poder parar el temps I que aquest moment dures eternament.  Però de cop sento a la meva germana.
- Vec . Em diu ella i quan la miro veig que te els ulls molt obrets.
- Que passa? Li dic preocupada.
- El papa. Diu ella i acte seguit arranca a correr. Jo m'acomiado de el Brian i la imito. Quan soc allà sento dir al meu pare algo que em trenca.
- Si, canvia-ho, marexerem demà al final. Sento que li diu a la recepcionita i ella nomes asseteix. Llavors el meu pare nota meva presència.
- Això vol dir que...
- Si marxarem demà. Em talla el meu pare.  En aquell moment el meu cor es parteix en dos. Tot el que tinc amb el Brian s'anira a la merda. Tot el que hem aconseguit. El meu primer amor em destossara

Que us ha semblat? Us ho esperaveu??

Comenteu si us ha agradat

Dedicat a algu molt especial: a_pad207