UNES VACANCES AMB TU

CAPITOL 12

- De nosaltres... Repeteixo nerviosa.
- Si, de nosaltres. Diu ell una mica més serio que abans.- Mira-continua- no se ben be que hi ha entre nosaltres, tu a mi m'agrades i molt però no se ben be que vols que passi entre nosaltres, m'ho podries explicar siusplau? Em diu ell amb una cara de mig preocupació i mig impaciencia. Estic molt però molt nerviosa, el cor em va a mil, com li puc dir al nen del que me enamorat bojament que vull sortir amb ell, que vull ser la seva parella, que vull veure'l riure i somriure i saber que el motiu soc jo, això ara mateix és el que més vull, però soc una covard i sempre miro els punts negatius de si tinguessim una relació, com per exemple el punt de que estarem a molts quilometres de distancia, o el punt de no poder-lo veure més, o el punt de no poder-lo sentir a prop meu, de no poder-lo abraçar. Malait cor, perquè m'haig d'enamorar, amb lo feliç que estava jo sense aquest sentiment, perquè ha d'apareixer ara, en el pitjor moment possible.
- Vec? La seva veu em torna a la realitat, me quedat empanada pensant i m'he oblidat de que ell estava aquí.
-Eh...... No em surten les paraules, ell em mira impacient, i jo no el puc contestar, llavors inconcientment nego amb el cap, amb senyal de fatidio per no poder parlar. Ell canvia la seva mirada de impacient a decepció.
- Llavors no vols res, m'ha quedat clar.  Vull protestar, vull dir-li que si que vull estar amb ell, que vull crear una història sense fi amb ell, aun sàpiguen que és impossible, vull viure les millors experiències de me vida amb ell, el vull només a ell, però per desgràcia no li puc dir tot això perquè ell s'ha anat trist. M'odio a mi mateixa, m'odio molt, li he fet mal sense voler-ho, ell a malinterpretat un gest meu, i jo no li he dit que ho estava malinterpretant, ell a fet malament en no esperar més respostes i jo he fet malament en no donar-li, però això no pot quedar així. Sense adonar-me estic corrent per el passadís intentant alcançar-lo. Corro i corro, però no el veig, llavors paro ha agafar aire, hi ha una finestra al meu costat, m'apropo a ella i miro, desde ella es pot veure la piscina, hi ha gent, però no molta, hi ha una dona amb un bebe, una parella d'avis, un pare amb dos nens petits, i unes poques families . Llavors visualitzo a un nen que m' està mirant, el reconèixo en un moment, és el Brian, em mira malament i sense més ni menys s'acosta a una noia rossa, el color dels ulls no els hi aconsegueixo veure, de la nostra edad crec, i la bessa, em quedo parada sense saber que fer, noto un dolor inmens al cor, lo pitjor esque mentres la bessa, em mira competitivament, noto el cor trencat, em noto utilitzada, o sigui que per ell tota l'estona he estat un joc, jo que estava a punt d'entregarli el meu cor, m'acabo d'adonar que no se'l mereix.

ESPERO QUE US HAGI AGRADAT, SENTO MOLT HAVER TARDAT TANT EN PUBLICAR, HOS ESTIMOO❤❤❤😍😘😍❤❤💛💙💜❤