UNES VACANCES AMB TU

CAPITOL 27

M'agafo fort a ell, caso de caurem al terra. Ell s'apropa a la piscina i al fi se les seves intencions, em vol tirar com aquell cop.

-Brian ni se't passi per el cap-. Li dic firme però a la vegada rogant.- No ho fassis-. No vull que em tiri enserio.

- Vale-. Diu ell i em Baixa, enserio? tan fácil ha sigut?. Em maleeixo per haver pensat això perque de cop noto com m'empeny fent que caigui a la piscina. Trobo l'aigua molt freda. Ràpidament nado cap a la superficie. Quan puc obrir els ulls veig al Brian riure molt bestiament, jo li engego una mirada de " vesten a la merda un rato" i ell riu més.

- Si, molt graciós-. Dic secasticament, ell es calma una mica i em mira.

- Perdona-. Diu sense borrar el somriure de la seva cara. M'ofereix la mà per ajudarme a pujar però jo li ensenyo el dit del mig i pujo jo soleta. 

- Estas enfadada?-. Diu mirant-me.

-Que et follin Brain-. Li dic girant el meu cos per no mirar-lo

-Tan de bo ho fessis tu algún dia-. Diu ell, la meva cara es tenyeix d'un Vermell intens al sentir el que m'ha dit i el meu cos es tensa. Em giro per mirar-lo un altre cop.

-Estas blanca, no hauràs vist un fantasma?-. Diu ell amb burla. A ho sigui que va d'aquest pal, doncs ja veurem qui guanya aquí. M'apropo a ell quedant a pocs centimetres.

- Quan vulguis bebe-. Li dic i li donc una palmada al cul, desprès li pico l'ullet i marxo cap a la meva habitació no sense abans mirar la seva cara de sorpresa.

M'estiro al llit cansada, avui ha estat un dia ple d'emocions, me mare ja dorm a l'altre llit i jo decideixo fer el mateix. Tanco els ulls esperant adormir-me però abans de aconseguir-ho apareixen a la meva ment petites escenes d'avui, realment ha estat un dia en el que he sentit de tot.

Em despertó que son les nou i mitja del matí, despertó a la meva mare i les dues ens vestim per anar a esmorzar. Adoro esmorzar als hotels, a casa mai tinc gana a l'hora d'esmorza però quan vinc als hotels sembla que no he menjat en una setmana perque menjo a més no poder.

La meva mare em mira divertida mentres m'agafo torrades, algún croissant, galetes i el suc.

- Recordes que hi ha més gent aquí, no t'ho mengis tot-. Diu rient. 

- Ja ja ja, molt graciosa mama-. Dic amb sercasme

- A veure carinyo es veritat estas atacant com una bestia, d'aquí poc et menjaras al teu novio i tot-. Em poso vermella perque ella ho ha dit en broma però la meva ment perverida ha entes una altre cosa, ja Vec, sigues familyfriendly .

- Vale mama em tallaré una mica-. Dic i deixo algún croissant. Ella riu i les dues ens anem a sentar a la taula. Mengem amb tranquilitat, però de cop sento com si xiulessin, em giro i veig al Tian que em senyala amb la mà que m'acosti a ell, em giro i veig que me mare no esta mirant.

-Mama vaig a buscarme un café que no n'he agafat-. Dic i ella assenteix. Jo m'aixeco i vaig cap al Tian.

-Que passa?- Pregunto quan arribo al seu costat.

- Nena saps on es el meu germà?- Pregunta i me'l miro amb incredulitat.

-Com? - Pregunto extranyada.

- No va venir a dormir-. Diu ell, que? on està? això no te bona espina.

esperooooooo que us hagi encantat sento haver tardat tanttttt us estimoooo molttt