UNES VACANCES AMB TU

CAPITOL 5

Sento que en qualsevol moment els cor em pot estallar ja que em bateja massa ràpid. Segueixo mirant al Brian y ell a mi, però de cop una veu infantil em crida, llavors torno al món real i em giro per veure qui es.
-Vec! Diu cridant la meva germana
-Què vols ? Dic una mica molesta
- Que si m'acompanyes al lavabo la mama no em deixa anar sola. Diu ella i jo dic que si amb el cap. Les dos ens aixequem i anem cap el lavabo. Per anar-hi em de passar per el costat de la recepció i la sala del billar.
- A QUE NO EM PILLES! Diu de cop cridant la meva germana i surt corrents
-Ei! Això no val tramposa! Dic jo posant-me a correr i rient. Noto que mentres corro algú em mira i efectivament és ell, però no em paro ni el saludo sino que vaig directament al lavabo ja que me posant molt nerviosa al veure'l. Quan estic al lavabo em miro al mirall, se'm veu be però no genial, ja que no tinc molt bon físic que diguem. La meva germana surt del lavabo i abans de poder-li dir qualsevol cosa surt corrent. Ara passo de correr així que surto relaxada del lavabo i vaig caminant tranquilament cap el pati on esta la música, però quan estic apunt de pasar per la porta noto que algú m'agafa de la mà i m estira cap els sofas que hi ha a recepció. Si abans em batejava el cor rapidissim ara va com flaix. I quan recupero una mica d'alè veig que el que m'ha portat fins allà és el Brian. Se que m'hauria de tranquilitzar però no és així, al revés em poso encara més nerviosa, aunque la veritat esque no se si es possible.
-Perdona si t'he espantat, no era la meva intenció. Diu preocupat però a la vegada rient
-Tranquil. Dic fluixet, em costa mirar-li a la cara, estic massa nerviosa i timida.
- Vale, només volia que parlessim una mica per coneixens millor. Et sembla bé? Diu ell preguntant. La veritat esque m'encanta que hagi fet això ja que ara podre parlar amb ell i organitzar una mica els meus sentiments.
- Si em sembla bé. Dic jo i dibuixo un sonriure a la meva cara.
Durant una mitja hora estem parlant, ell m'explica d'on ve, les seves aficions, com és ell personalment i jo li explico el mateix. Sembla que ara ja no estic tan nerviosa, li estic agafant cofiança. Si abans ja m'agradava ara que el coneixo millor més, el trobo molt agradable, maco, dolç, tranquil, tendre, bona persona i moltes més coses bones. No em donc compte de l'hora fins que no ve me germana
-Vec! La mama diu que vinguis ja cap allà que ara ja ens anem a dormir. Diu ella amb una carona cansada i s'enva ràpidament.
-Bueno.... m'haig d'anar ja. Dic amb to trist. Tan de bo em pogues quedar tota la nit parlant amb ell.
- Ja ho veig, sembla molt simpàtica la teva germana. Diu i es posa a riure.
- Si, veritat? Dic i també em poso a riure.
- Bueno ad.... I abans de que pugui dir res més m'abraça i jo com sempre em poso vermella.

Espero que us hagi agradat molttt