UNES VACANCES AMB TU

CAPITOL 7

El Brian m'està mirant amb un somriure molt tendre.
-Hola. Dic una mica nerviosa
-Hola. Diu ell i el seu somriure es fa més gran.- Que fas tan sola? Em pregunta amb curiositat.
-Esque els meus pares volien anar a la piscina i com que jo encara no estava m'han dit que m'esperen allà. Dic i miro els seus ulls marrons que tan m'agraden.
-Ah. Diu ell i també em mira els ulls. Em sento tensa però no aparto la vista, m'ignotitzen massa els seus ulls.
-Bueno adeu. Diu ell amb un to borde i sec i abans de que li pugui dir res més s'aixeca i s'enva. Quina mosca li ha picat? De que va?No entenc que li passa si no he dit res. Que li deu pasar? Mira passo de preocupar-me per un nen, així que m'aixeco i m'evaig del menjador sense mirar-lo. Menys mal que tinc una altre clau de la habitació. Mentres vaig cap a l'habitació veig que els meus pares ja estan a la piscina. Arribo a la habitació i em poso el bikini i em trec el rimel. M'agafo les xancles i la tovallola i baixo cap a la piscina. Quan arribo vaig cap cap a les tombones on estan els meus pares.
-Hola. Els hi dic amb un somriure.
-Hola princesa. Diu la meva mare somrient.
-Vec, la teva germana t'està esperant a la piscina.
-Vale vaig cap allà. Li dic, em trec la samarreta i els pantalons i vaig cap a la piscina
-Vec! Sento que crida la meva germana. Jo salto i em tiro de cap a la piscina esquixant a la meva germana.
-Jolines Vec, m'has esquixat tota. Diu i es posa de morros. Jo la abraço i començo a riure i al final ella també riu. Les dos ens posem a jugar fins que ve un monitor del hotel.
-Hola maques d'aquí 5 minuts farem un concurs de ping-pon, voleu participar? Ens pregunta amablement.
-Es clar. Dic jo somrient
- Molt be com us dieu? Ens pregunta, jo li dic el meu nom i la meva germana el seu.
-Merci, ja esteu apuntades. Ens diu ell somrient i s'enva.
La peque i jo sortim de l'aigua i anem cap els nostres pares.
-Podem anar a fer un concurs de ping-pon siusplau. Els hi pregunto contenta.
-Si, aneu, la teva mare i jo ens quedem aquí. Li dic que si amb el cap i anem cap a les taules de ping-pon, jo porto un somriure a la cara però el somriure s'enva quan veig al Brian apoiat a la taula de ping-pon. Ell esta parlant amb el Tian i no m'han vist.
-Molt bé ja hi sou tots, mira començaran competint el Tian i el Liam, el Liam es un nen que sembla de la nostre edad, poder un any més petit. Els dos competeixen i el Liam perd.
-Molt bé, ara jugaran el Brian i la Vec. De cop veig que el Brian es gira i em mira, encara no s'havia adonat de que estava allà. De totes les persones que hi han m'ha tocat jugar contra ell. De cop ell em somriu i sento que ja no estic enfadada amb ell, m'encanta massa aquell somriure com per seguir enfadada però necessito explicacions sobre perque s'ha comportat així. Llavors el miro als ulls i el cor em batega molt ràpidament, desfinitavament aunque em costi d'assimilar me enamorat d'ell i se que faig malament ja que el dissabte torno a casa i estaré a mes de 800km de distància d'ell.

Espero que us hagi agradattt, no sabeu el que m alegra veure que a la gent li agrada llegir el que escric. Gracies a tota la gent que ho llegeix, voteu i comenteu si us ha agrada, moltsss petonsssss❤❤❤