UNES VACANCES AMB TU

CAPITOL 8

Jugo contra ell, jo ho estic intentant fer el millor possible però ell es massa bo jugant i quan acabem m'ha guanyat 5 a 11, em poso de morros ja que el volia guanyar i quan ell em veu de morros se li dibuixa un somriure encara més gran del que ja tenia i sense voler-ho se'm escapa a mi també un somriure. Estem a punt de acabar, he fet la repesca i he guanyat llavors me classificat a la ronda final. Ara estan jugant el Tian contra el seu germà, el Brian. M'emociono quan veig que ha guanyat el Brian, però hauré de juga altre cop amb ell. Aquesta vegada ho faig encara millor que l'altre, m 'esforço molt per intentar-lo guanyar. Estem al últim set, anem 11-12 guanyant ell, haig de fer el possible per no perdre, però abans de sacar el Brian em pica l'ullet i això em fa que em quedi sense repiració, i al segon ja m'ha guanyat. No es just però igualment vaig cap a ell.
-Ben jugat. Li dic una mica molesta però intentant ser amable.
-Merci.Em diu i em somriu tendrement-Tu també has jugat molt bé, aunque t'hagi guanyat. Em diu perquè m'emprenyi i ho aconsegueix, em fico de morros i em giro per no mirar-li la cara. De cop la seva mà en el meu hombro fa que em giri.
-Vinga dona, era broma, no t'enfadis siusplau, perdone'm. Em diu ell dolçament i em fica cara d'inocent. Per molt que vulgui estar enfadada amb ell no puc.
-Està bé, et perdono. Li dic i em somriu feliç.
-Merci. Em diu content i de cop s'acosta a mi i m'abraça. Quan noto el seu contacte se'm eriça la pell, em noto la carn de gallina però aquesta vegada li corresponc a l'abraçada i apoio el meu cap sobre la seva espatlla. És molt agradable sentir el seu escalfor a la meva pell, em quedaria així eternament. Es separa de mi, encara te aquell somriure tendre als llavis i sense pensar-ho li pregunt-ho.
-Escolta abans al menjador, que ha passat que t'has anat de cop. Li dic amb un to una mica fluix per els nervis del moment.
- Que ha passat? Diu ell intentan-se fer el tonto.
-No em vinguis em tonteries, t'has anat de cop sense cap explicació. Li dic una mica molesta per con està actuant.
-Ah, aixó. Diu com si li hagues vingut un flaix.- res esque el meu germà m'havia cridat, no em passava res. Em diu intentant semblar sincer, a mi no em convenç, però no vull insistir.
-Vale, si et pasa qualsevol cosa m'ho pots explicar, jo t'escoltaré atentament i intentaré ajudar-te en tot el que pugui. Dic amablement i el somric timidament. Ell em torna el somriure i de cop alça la mà i m'acaricia la galta suaument fent que tot el meu cos es paralitzi.
- Ho se. Ho diu amb un to molt fluix però que sona molt convincent. De cop em venen ganes de plorar, i em comencen a lliscar llàgrimes per les galtes, ell s'ha quedat sense saber que dir i una mica sorpres. Jo se perquè ploro, ploro perquè d'aquí no res tot el que sento quan sento el seu contancte desapareixera, ploro perquè ja no el tornaré a veure més, ploro perquè la història que estem creant, s'acabarà.

Fins a qui el nou capitol espero que us hagi agradat, voteu si us ha agradat i comenteu. Merci a totes les persones que ho llegeix, es molt gratificant veure que a la gent li agrada el teu treball❤ si voleu em podeu que us etiqueti en els meus proxims capitols, m'obriu per privat i jo us etiquetaré en el capitol nou que volgueu❤😊