UNES VACANCES AMB TU

CAPITOL 31

Tanco els ulls quan s'em acosta esperant que em pegui O alguna cosa semblant, però al cop mai no arriba, així que temorosament obro els ulls amb lentitud.

Al tenir-los ja obert, dirigeixo la mirada cap a la noia aquesta, i el sorprent veure-la sentada devant meu, amb els braços i cames creuats.

–De moment no tinc cap intenció de fer-te mal, així que relaxe't d'una punyetera vegada–. Em diu ella posant els ulls en blanc.

Deixo que se'm destensin els músculs, però encara hi tinc una mica de temor, però perquè aquesta noia ha demostrat que està més boja... I no se com por reaccionar.

Sincerament, quasi tota la rabia que sentia fa a penes un moment s'ha esfumat. Però per la situació tan rara que hi ha ara mateix.

–Bueno, Vec, se que tu i jo no ens portem del que es pot dir... De conya, llavors que, vols que tornem a començar i ens fem amigues?-.

Em quedo de pedra per el que diu, enserio aquesta noia té serios problemes, fa un moment m'estava fent enrabiar i ha enviat tios per agafar-nos, s'ha emportat contra la seva voluntat al meu nòvio, i a mí em te aquí amb la puta boca tapada, i ara em diu de ser amigues? Esque enserio no l'entenc, però hauria d'anar a un psicóleg.

La miro força amb una expressió interrogativa. Llavors amb els ulls baixo la mirada indicant la meva boca, si no em treu la cosa aquesta que tinc a la boca.

– Osties, es veritat, poc podrem parlar si tu tens això a la boca–. Joder ha arribat ella sola a aquest raonament, es mereix un aplaudiment. Em treu el que tinc a la boca, deixant-me al fi la boca lliure. La obro i tanco recobrant la sensibilitat d'aquesta.

–Va ara parla–. Em diu mirant-me. La miro directament als ulls.

– Perquè coi has fet tot això? Esque sincerament no entenc el perquè–. Li dic, ella em mira divertida.

–Ha sigut divertit,no?–. Diu somrient.

– La teva definició de divertit és molt diferent a la meva, enserio–. Dic, sincerament a mí no em diverteix que em tinguin aquí recluida, nose poder a ella ,sent tant putament rara, doncs sí, pero a mi no, gràcies.

Ella puja els hombros restant-li importancia. –Bueno, el que tú diguis–. Diu ella girant els ulls.

– Escolta si tot això per a tu es pura diversión, on está el Brian i que li faràs?–. Li dic amb sert to de preocupació.

– Jo no li faré res–. Diu ella

–Llavors segueixo sense entendre perquè collons ens teniu aquí–. Li dic insistent.

– Només us tinc aquí així, perquè passeu una mala estona i no us torneu a posar amb mi, no estic tan boja com per fer-vos mal–. Creume que sí que ho estàs.

Malgrat segueixo pensant que és una mica psicòpata, em relaxo per fi.

– Hem après la lliçó, ara em podries portar al Brian amb mi–. Ella em mira dubitativa–siusplau–. Li dic de morros, ella em mira i agafa el mòbil, s'allunya una mica de mi fent així que no pugui sentir bé el que diu. Quan acaba la trucada, es dirigeix cap a mi.

– Ara el portaran–. Diu ella, i jo sento setisfacció dintre el cos.

Dos minuts després, el Brian entra per la porta amb els guàrdies aquells, però veig que té la cara plena de blaus, però que?!.

– M'has dit que no li faries res!!–. Li dic enfadada a la pava.

– Si, he dit que jo no li faria res, però ells no són jo, no?–. Diu ella amb sert to de diversió, es tornen a apoderar de mi les ganes de pegarla. Pero m'aguanto, quan abans surti d'aquí millor.

Hola amorets, perdoneu per tota la tardança, em sap molt de greu, Gracies a Tothom que ha estat pacient, últimament he estat ocupada, i també m'he viciat a una història d'aquí, espero que em perdoneu, us estimo!!!!