Kevin
Tinc divuit anys i estic en una cel·la.
Una cel·la merdosa i petita.
I el que més m'enrabia és que aquesta està millor que casa meva.
I és que ja m'han detingut diversos cops, per vandalisme menor. Normalment em deixen anar amb un avís i ja, però aquest cop han dit que em quedaria aquí fins que algú vingués a pagar la fiança. I aquí estic, estirat sobre el petit llit que a dures penes ocupa gairebé dos terços de l'habitació esperant que algú vingui en el meu rescat.
-Què esperes a algú?
En sentir-li la veu, els meus ulls s'il·luminen de cop.
-Moha!
I és que el que s'acaba de presentar és ni més ni menys que el meu millor amic. Sabia que no em fallaria!
-Necessites parar amb els intents per atreure l'atenció de Sílvia, tio. No et farà cas en la vida.
Em poso vermell en sentir això. I és que fa un any que porto enamorat de l'agent de policia Sílvia. Des del primer cop que em va detenir, vaig caure al seu encant. Es tracta d'una noia rossa, amb el cabell ondulat, d'un metre setanta-dos, ulls blaus clars com el cel i amb trets facials que indiquen una personalitat amable. Té una veu sempre tranquil·la i sempre està somrient. És tres anys més gran que jo, però a mi això no m'importa. Estic enamorat d'ella, però l'única manera que em faci cas és quan em deté. Parlem de manera casual ja, però tot i així mai hi ha avanços.
-Calla, que et sentirà!
-Potser llavors sí que et faria cas, no?
-Idiota -dic, un poc molest perquè el que ha dit té tota la raó.
-Vens a pagar-me la fiança, espero -dic després de comprendre que no puc pegar-li un cop de puny perquè:
1. És el meu millor amic.
2. És probable que llavors no em pagui la fiança.
3. Els barrots de la cel·la m'ho impedeixen.
-Efectivament. Dona'm un segon que miri el compte del banc...
-La Main ja t'ha pagat aquest mes? Perquè a mi encara no. -Som de rang molt inferior així que no sempre es recorden de pagar-nos quan toca.
-...
-Moha? -El silenci del meu amic em comença a preocupar.
-No m'han pagat encara. He parlat amb Monsieur Argent. Em pagarà demà, quan torni a l'oficina.
Monsieur Argent és el comptable de l'organització. Tota transacció de qualsevol tipus és organitzada o supervisada per ell.
-I el cas és que... - el meu amic comença a caminar cap a la porta per la qual ha entrat— només em queda suficient per sopar aquesta nit o pagar la teva fiança. I honestament, em moro de gana i a tu segur que t'alimenten bé aquí, així que... -obre la porta de la sala i abans de sortir corrents acaba la frase— Adéu!
-MOHAMMED, TORNA AQUÍ! - exclamo, tard. El meu "millor amic" ja ha fugit. I jo hauré de passar la nit aquí.
Hauria hagut de pegar-li un cop de puny, penso.
Necessito nous amics, penso.
CZYTASZ
Hores Baixes
Dla nastolatkówUn assassinat. Un codi. Un altre assassinat, el mateix codi. El codi del gandul. El que va crear Gallart i que només els de la Futura coneixíem. I ara algú està matant els membres de la Futura. Per què ara? Ja tinc una nova vida, un nou institut. No...
