Hores Baixes

Capítol vint-i-tres

Jean Pierre Moreau

Dins de l'establiment del "Gato Negro" em trobo reunit en aquest moment amb les potències més importants de Tortosa pel que fa al submón es refereix.
I és que aquesta reunió canviarà el curs pel que fa a la posició que La Main tindrà per sobre de totes les altres bandes i organitzacions.

—Senyor Palau, senyora Montfort, senyora Calduch, senyor Ruiz, els dono la meva benvinguda.

Veig les mirades que em dediquen. Aquests que em rodegen són tots capos importants. I tots, un per un, me'ls he anat guanyant, amb esforç i favors. Tothom qui és aquí té grans expectatives posades en mi. És un moment crucial.

—Els nostres restaurants estan venent el millor marisc. Estic segur que tothom haurà tingut el plaer de provar els nostres plats.

Aquest tema de conversa, però, només és una manera de trencar el gel. La Mar d'Or, la cadena de restaurants que vam obrir fa cinc anys a Tortosa va de meravella, i tothom ho sap això. Però no és més que una tapadora. Una tapadora que usem per blanquejar diners o per distribuir un producte molt més... "especial".

—Però això no és del que hem vingut a parlar aquí, oi? Estic segur que tots tenen moltes coses a fer, així que aniré al gra. Estic segur que recorden la nostra més gran operació fins al moment, el carregament d'èxtasi importat a Tortosa més gran de la comarca! Allò va ser tot un èxit.

Les cares dels representants i els capos comencen a il·luminar-se. I és que, qui no recorda aquella operació? Tots es van enriquir a costa meva. I gràcies a allò, vam aconseguir situar-nos per sobre de qualsevol altra màfia ràpidament.

Una mà s'aixeca, decidida. És la senyora Calduch, l'única d'aquí que em pot donar problemes. És més desconfiada que la resta, per naturalesa. I després de nosaltres i els malparits italians de "Il Trono Del Leone Insanguinato", "L'última lleialtat", la màfia dirigida per ella mateixa, són els més poderosos en aquest moment. I ara que estem en guerra amb els italians, més em val mantenir-la al meu costat.

—Si no recordo malament, aquella operació quasi acaba amb el cos policial al nostre coll.

Perfecte. És just el "momentum" que necessitava. Aquesta desconfiança innata d'ella, avui jugarà al meu favor.

—Certament, estimada Calduch, és un tema que volia tractar. És important recalcar el "quasi" com vostè ha dit. I no es pregunten per què va acabar en quasi, sent que els teníem a sobre?

La gent ara murmura. I és que, bé és cert que vam estar a punt que ens desmuntessin el pla, però de sobte, ens els vam treure de damunt. Com per art de màgia. Màgia francesa, clar està.

—La policia de Tortosa —continuo explicant— us asseguro que no serà un problema. M'he assegurat personalment de "guanyar-me" el favor dels superiors. Els Mossos no ens investigaran, us dono la meva paraula.

—Els Mossos no, però i la Nacional?
—Bona pregunta, senyor Montfort. La Nacional no té poder a Tortosa si no tenen proves clares d'un complot a gran escala. Per aconseguir aquestes proves, primer ens haurien d'investigar. I com ja he dit, els Mossos no podran aportar proves per a tal. Així va ser com vam evitar la trena en aquell moment, i així és com ho farem ara.

Aplaudiments. Estan encantats. I és que cap organització s'havia atrevit mai abans a comprar la policia directament. Subornaven a algun agent individualment, o als jutges, però mai a un cos policial sencer. Ningú havia tingut mai aquesta mena de poder del qual m'embriago ara.

—Ara que aquest tema ja està tractat, procediré. El nostre nou i més popular producte segons la gràfica que poden veure. — A la paret s'hi mostra una gràfica projectada — Venin de Genie.

Ara ja tinc la seva atenció al complet. I és que aquesta nova droga, dissenyada pels nostres químics, és un producte exclusivament nostre. Només nosaltres sabem com produir-lo i si volen vendre'l han de venir a nosaltres. Tenim el monopoli sencer. I aquesta no és ni l'última jugada.

—La campanya de prova està finalment acabada. Ara, us deixo amb el professor Noir, el dissenyador del compost químic, perquè us faci una breu explicació.

—Gràcies, mon parrain. Com el senyor Moreau ha dit, us faré una breu introducció dels efectes del Venin de Genie. El Venin de Genie és una droga dissenyada per ser extremadament addictiva degut al seu impacte directe en les ones elèctriques del cervell. Aquest compost interactua amb les neurones, alterant la polarització elèctrica que regula els patrons d'ones cerebrals. En revertir temporalment les ones elèctriques, la droga provoca un augment de l'activitat sinàptica que porta a una sobreestimulació dels circuits neuronals responsables de les habilitats cognitives o físiques de cada individu. Això significa que els efectes són personalitzats segons les aptituds del consumidor, augmentant de forma temporal les seves capacitats específiques.

L'efecte pot durar entre 26 i 78 hores, durant les quals la persona experimenta un increment significatiu en el rendiment. No obstant això, quan l'efecte desapareix, es produeix una reducció del líquid cerebral, concretament del líquid cefaloraquidi. Aquest dèficit provoca una pressió intracranial i una sensació de buidor que indueix el cervell a buscar de nou la droga per restaurar el seu equilibri. Aquest cicle genera una dependència immediata, ja que el cervell comença a necessitar la substància per funcionar amb normalitat, fent-la altament addictiva.

—Gràcies, professor Noir. —Li indico que ja pot tornar a seure. —Per concloure, el Venin de Genie augmenta la capacitat individual prop d'un 117% per sobre del promig. La qual cosa vol dir que, entre 26 i 79 hores, aquella persona seria considerada superdotada. Imagineu-vos si tot el que sempre heu volgut, de cop estigués al vostre abast. Quan aquest efecte s'acabi, voldreu més. La droga és extremadament efectiva i un cop s'acaba, és extremadament addictiva des del primer consum, assegurant-nos clients gairebé de per vida.

Més aplaudiments.

—Ara, parlem de la distribució. Estic segur que tothom aquí voldrà vendre aquesta droga com a producte nou. Però la producció en massa de moment no és possible, ja que continua essent una droga en desenvolupament. Així que... qui està interessat?

Un munt de mans s'aixequen. Just com havia planejat. Estic a punt de fer-me encara més ric.