Hores Baixes

Capítol vint-i-dos

Silvia

Em trobo asseguda a comissaria, amb una llibreta a sobre la taula, la qual no paro de fullejar.
I és que no té sentit.
Jordan Bosch, divuit anys, va deixar els estudis a primer d'ESO, pare absent i mare difunta. Suïcidi. Pobre noi, quin tipus de vida va haver de tenir. Traficant de droga. Mort enverinat.

Estel Martí. Divuit anys. La segona millor del seu institut. No va donar mai problemes, venia de família adinerada. Filla única. Sortia amb Josep Mauri, qui ara mateix es troba desaparegut. Embarassada de tres mesos. Ella i la no formada criatura morts, enverinats.

Passo la pàgina. Els resultats de l'autòpsia de part dels forenses especifiquen quin tipus de verí ha estat usat. Una mena de mescla entre bromadiolona modificada i acònit.

—Què mires, Serra? —El que acaba de parlar és l'agent de policia Àlex Solé. Els dos ens trobem a la divisió d'homicidis i solem treballar junts.

—El fitxer del cas que hem rebut. No li he posat nom encara, així que pren-te la llibertat si vols. Se't dona millor que a mi. —Dic resignada. I és veritat, a mi mai se m'ocorren els noms per als casos, mentre que a ell, en un tres i no res, li venen al cap. I és important, ja que s'ha de posar al fitxer.

—No tenim prou informació encara, però em prendré la missió que m'has encomanat amb el màxim respecte.

—Au va, calla —ric per sota el nas. Sempre va bé tenir un company que alleugeri la situació.— Estic ofuscada, Solé. Aquests dos casos no tenen res en comú excepte el mètode de mort.

—A veure, deixa'm mirar un moment... —Em pren el fitxer de les mans, però jo cedeixo. Porto dues hores embafada en aquesta taula, revisant tots els detalls sense arribar a cap lloc.

—Escolta'm una cosa. L'acònit no és un verí que antigament s'utilitzava per a assassinar gent per motius de venjança?

—Com dius? No en tenia ni idea. Des de quan ets un expert en verins?

—Els meus pares tenien una drogueria, o no ho recordes? I m'explicaven fets curiosos sobre els verins. El cas és que l'acònit, Aconitum, també conegut com a caputxeta de llop, en anglès "Wolf's Bane", és una planta altament verinosa.

—Solé, centra't. Que deies de no sé què de venjança?

—Sí, perdona. El que deia és que l'acònit és famós en diverses cultures per la seva capacitat de provocar la mort de manera ràpida i dolorosa, i sovint s'associava amb traïcions i venjances, ja que el seu verí pot ser introduït de manera secreta en aliments o begudes. El fet que es conegui també com a "mata-llops" en algunes cultures ho diu tot.
—A més, —continua el meu company, a qui acabo de descobrir la seva passió pels verins. Si mai em troben morta, posaré que ha estat ell. —El seu ús en la literatura i llegendes per enverinar enemics o com a ingredient en pocions verinoses fa que tingui una forta relació simbòlica amb la venjança.

—La drogueria del teu pare va tancar, oi?

—Sí, per què?

—Menys mal... vull dir, penses que l'assassí utilitza aquest verí per deixar un missatge?

—Per què si no usaria una planta que només creix al nord de l'Índia, a Nepal?

—Saps massa.

—Bé, no totes les flors creixen allí, però sí l'espècie més verinosa, l'"aconitum ferox".

—Val, definitivament estaven deixant un missatge. Però per a qui? Per als morts no precisament, ja que aquests no sabrien amb què els han matat.

—Espera. Se m'ocorre una cosa. Aquest verí ja és mortal de per si, per a què el mesclaria amb bromadiolona?