Hores Baixes

Capítol dotzè

Jean Pierre Moreau

La Rapita, el poble coster més turístic de les terres de l'Ebre.

Un poble el qual la seva base d'ingressos més gran prové del turisme.

I és que els carrers estan replets de botigues amb vitrines llampants per cridar l'atenció de possibles clients i restaurants, ben apegats els uns amb els altres no sigui cosa que la gent hagi de caminar dues passes de més abans no tenir on seure's per menjar. Bars competint amb bars, botigues amb altres botigues i així contínuament. Una ciutat repleta de gent que aspira a fer diners.

M'agrada, penso, m'hi sento molt representat.

Però el millor de tot no acaba aquí. El millor d'aquesta ciutat és que té un port marítim per on entren i surten moltíssimes barques diàriament. Probablement durant l'estiu entren i surten diàriament centenars de barques i durant l'any més o menys el nombre es redueix a la meitat. Un número bastant petit si li preguntes a un francès que ha viscut tota la seva vida a la part costera de França, Marsella.

I que significa això?

Que no hi ha tanta vigilància policial al mar com n'hi ha allí, i que ningú està al pendent d'on van aquestes barques en les seves expedicions. Principalment perquè totes van o al "Xiringito" un bar construït al mig del mar on la marea és més baixa que a altres zones, o a platges properes.

I aquesta falta d'atenció és perfecta per a mi, un home de negocis, qui importa il·legalment drogues, alcohol i ingredients de l'estranger per via marítima en petites quantitats, i les recull a la Rapita en petites barques de manera tan discreta que ningú sospita d'elles.

Tot això per després distribuir a la nostra cadena de restaurants i basars que tenim a la zona de l'Ebre, i a altres restaurants que ens compren els ingredients, ja que som més ràpids que les companyies distribuïdores oficials. Un pla perfecte.

Ah, com m'agrada la mar, dic.

M'engego un pur importat del país basc, com el carregament que acaba d'arribar i mentre els meus homes distribueixen el carregament en camions, jo m'assec a la platja, en una hamaca comprada a una de les petites botigues d'aquest poble emprenedor.

-"Ma main est la main du parrain, mes yeux sont les yeux du parrain, mes paroles sont les paroles du parrain, et ma mort est mon silence pour le parrain".

-Ah Enzo, ja ets aquí - dic en veure'l. Observo amb atenció la seva cara. Els seus ulls gèlids, blaus com l'hivern mateix contrasten amb l'agradable clima d'aquesta platja. Un calfred em recorre l'esquena i aparto la mirada curosament. No m'agradat mai la mirada que té aquest noi. Una mirada apagada que només he vist encendrés durant les lluites acarnissades i violentes que ell va deixant al seu pas. I és que Enzo Dupont, el meu millor assassí, només pensa en una cosa. I aquesta és en lluitar.

La veritat és que estic molt agraït de tenir-lo del nostre costat. Una carta com ell és una bomba de rellotgeria que no saps mai quan pot esclatar, però també pot ser un míssil per als teus enemics si saps com incentivar-lo.

-Quines notícies portes?-Dic mirant el moviment de les ones del mar.

-"Il Trono Del Lione Insaguinato" va fer un moviment ahir finalment. Em van estendre una emboscada la seva filla i uns quants dels seus homes. Vaig deixar-la anar amb vida a ella per avisar a Piscatelli.

Somric per als meus endinses. Sembla que el temps s'ha capgirat, i les ones que fa un moment es movien amb lentitud i calma, ara s'engresquen amb força i violència acompanyades pel vent.

-Ben fet. Prepara't, Enzo. La guerra ha començat.

Tot està sortint com ell havia previst. I amb el començament de la guerra haurem d'avisar-la a ella. La veritat és que aquesta situació se m'està fent molt divertida. Què passarà quan aquests dos es trobin? Sens dubte serà entretingut.

-Enzo.-Dic, abans no marxi.

-Sí, Purrain?

-Recordes aquell incident de la teva antiga escola?

-La Futura? - Veig com se li apaguen encara més els ulls i com li baixa encara més la mirada. És clar que encara té severs traumes de llavors. Em pregunto també, com reaccionarà ell a tot el que està per venir.

-Sí. Potser valdrà la pena que vaguis refrescant la memòria.