Hores Baixes

Capítol vuitè

Carmen

-Ei Estel, has vist el que ha passat? -Entro corrents a classe per contar-li el xafardeig a la meva millor amiga. Era hora del pati, així que he anat a la cafeteria a comprar-me una mica d'esmorzar i he pogut observar clarament el que passava.

-Com? Què ha passat? -Diu la meva amiga de cabells castanys i ulls marrons que em recorden sempre a la fusta d'arbre d'un bosc frondós.

-Ha vingut la poli i han detingut a un nano.

-Què dius ara? A qui? I per què? -Diu de sobte, superinteressada.

-És un tal... Kevin? No sé, no el conec. Es veu que ha fet unes pintades als murs de l'insti. Crec que tractava d'escriure puta poli, però ha comès moltes faltes d'ortografia.

-Com et pots equivocar en dues paraules?

-No sé, només et diré que ha escrit puta amb la lletra d.

Ambdues ens mirem i esclatem a riure per la ridícula i surrealista que és la situació.

Just quan estàvem tornant a calmar-nos, a Estel li envien un missatge.

-Ah, mira, un codi. -Diu, posant aquella cara que posa sempre que hi té a veure amb codis. Estel pot semblar una nena normal i tota la resta, però quan es tracta de codis... Els ulls li creixen dos centímetres i no pot contenir un somriure de felicitat. No sé per què li agraden tant, però ja saps el que diuen. Millor una afició estranya que drogues. - Fa temps que no en rebia cap.

-Sapa qui té l'ha enviat?

-La remitent posa número desconegut, Així que ha estat cosa de Josep.

Uf, just havia de mencionar al rumano ara. Sento com el ventre m'estreny de l'ansietat.

-I ja saps que hi posa? -Tracto de dissimular continuant la conversa. Definitivament, no parlaré amb la meva millor amiga sobre això el dia del seu aniversari.

-Doncs no. És un codi que no havia vist en la meva vida. I precisament per això que tinc tanta curiositat ara mateix.

-A veure, deixa'm mirar.

Estel em mostra la pantalla del mòbil i com esperava, no entenc res. Tot el que veig són símbols estranys.

"4^3 1^3 2^2 6^3 9 4^3 1000^3 9^1 2^2 6^3 4^4 4^5 7^2 1^3 1^3 2^2 5^3"

-Em marejo només de pensar-hi- I és cert, a mi les mates no m'han agradat mai, ni jo a elles. -A més, que se suposa que són les "^"?

-Són potències. O almenys representa que ho són.

-Poteque?- I és que no tinc ni idea del que la meva amiga està parlant ara mateix. Em sona a xinès.

-Tia, potències? Les vam donar a quart i després a sisè i primer? Per elevar els números?- Estel em mira amb cara d'incredulitat.

-Com? Els números s'eleven? Tipus des del terra?

-Ets imbècil? No recordes res de mates?

-Jo què sé nena. Recordes que no vaig començar l'escola fins als tretze?

-Així i tot les potències són molt bàsiques. Vine que t'ensenyo com funcionen. -Em diu contenta. No em crec que a ningú del planeta el pugui fer tan feliç explicar mates.

-Mmm... crec que passo, però gràcies per l'oferiment-Dic, sense contenir la meva cara de fàstic. - Però t'ajudo a resoldre el codi si així et quedes contenta.

-D'acord. Te'l passo i aprofitem ara que tenim mates per tractar de resoldre'l.

-Perfecte.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .