Premi Llibresebrencs.org 2024

CATEGORIA B - QUAN L'AMOR MOR

Quan l'amor mor és com quan ho fa una flor, es veu lentament com va defallint, però nosabem veure-ho realment per trobar-ne cura. Potser li falta aigua o sol o potser de tan ofegadai cremada es cansa i decideix morir.

En l'amor és més o menys igual, quan es comença una relació i, sobretot, quan acaba no sesap per què mort, però una relació mor per falta o per excés d'amor. Sempre som flors i certscops sentim com parts del nostre cos es desprenen de nosaltres, però ni elles es desprenen denosaltres ni nosaltres d'elles, sinó que ens alliberem de sentiments que per un temps ho erenquasi tot i alliberar-se'n, en part, vol dir morir, no per sempre i tampoc per poc temps, peròcerts sentiments i certes flors moren per renéixer i ho poden fer perquè la llavor hi és i nomésse n'ha de tornar a tenir cura i paciència perquè, en tot, és fonamental la paciència i fer lescoses a poc a poc.

L'Ona va arribar al seu pis i estava buit, les coses estaven tal com les va deixar abans demarxar. Quan va marxar, quan ho van deixar amb la seva parella, just encetava la dècada delstrenta anys. Sentia una por massa endins d'apagar-se, perquè l'amor cap al Marc s'haviaapagat, potser, per massa sentiment mal gestionat i si una cosa tan pura, bonica i intensa coml'amor que ella sentia havia mort, qui deia que el seu cor no s'aturaria.

Materialment, tenia l'ambient perfecte per créixer bé i poder-se arrelar a la vida per viure-laplenament i feliçment. Era periodista i treballava per un diari de renom, vivia a l'Eixample enun pis ample i lluminós, amb plantes i flors al balcó, uns pares que se l'estimaven irecolzaven, igual que les seves amigues i una parella de qui sempre n'havia estat enamorada,però només va caler que trontollés una cosa, que la relació de parella es trunqués, perquè ellas'enderroqués. Havia mort una part o havia mort una vida per fer-ne renàixer una altra?

L'Ona va pensar que seria millor curar-se les ferides lluny de tot i de tothom en un lloc on nohagués de respondre perquès ni suportar mirades compassives. Va demanar ocupar el lloc decorresponsal als Estats Units perquè volia estar sola, però no sentir-se'n i sabia que l'Annel'entendria, li deixaria el seu espai, però la tindria al seu costat; al final, l'Anne quan erenencara estudiants va viure gairebé el mateix. Quan estudiava la carrer, va aconseguir una beca
per acabar periodisme, la va acceptar i allà va conèixer l'Anne, una jove novaiorquesa deManhattan que també feia periodisme a Columbia.

Va marxar en ple mes de novembre quan el fred era poc suportable i els arbres feien patirperquè no lluïen cap fulla. L'Ona va pensar que hauria de passar molt fred perquè les fullesque li quedaven també caiguessin i se'n pogués desfer per començar la primavera amb fullesverdes, joves i tendres. Arribava a la ciutat que la va acollir i ajudar a créixer i, ara, en certaforma també necessitava que l'ajudessin a créixer, per refer-se i curar-se.

L'Ona, després de passar uns mesos als Estats Units, va començar a sentir una nova energiaemergir dins seu. Les experiències viscudes en aquella terra estrangera, lluny de les sevesarrels, van obrir finestres a noves perspectives i possibilitats.

Pels volts de Nadal, els primers que passava llunys de casa i dels seus, es va adonar que laseva pròpia metamorfosi estava en marxa i va descobrir que la distància era com un vent suauque bufava sobre les seves ferides. Les ferides del passat, encara fresques, van començar acicatritzar-se, deixant lloc a un nou creixement. A mesura que explorava els carrers de la granciutat, la seva ànima es renovava amb cada passa, com si cada nova trobada amb l'anònim laportés més a prop de trobar-se a si mateixa. 

Amb l'ajuda de l'Anne, que la va visitar en diverses ocasions, va entendre que la força perrenéixer ja estava dins seu, només calia deixar-la florir. A poc a poc, les ferides es vantransformar en cicatrius que recordaven el seu viatge cap a la curació i la llibertat.Finalment, va adonar-se que l'amor mai no havia mort del tot, sinó que havia evolucionat capa una forma nova i més lliure. Amb un somriure, va abraçar el seu futur incert, sabent queestava preparada per viure una vida plena de noves oportunitats i noves emocions.I és que no podem permetre'ns no renàixer ni tenir sentiments amagats, els hem de deixaraflorar i si couen és que curen perquè estem fets de coses bones i de fang, de llums i d'ombresi necessitem conèixer l'ombra per saber la llum.