Premi Llibresebrencs.org 2024

CATEGORIA D - EL JARDÍ DE LA MEMÒRIA

Mirada perduda i balanceig constant del tors. Així el trobava cada vegada que anava a visitarlo.Assegut a la seva butaca que conferia tot un ventall de tons marronosos i ocres quedeixaven veure el desgast de la pell i deixaven entreveure les empremtes que el pas del tempsha anat deixant en ella. Com si fos una prolongació, la pell de l'Esteve, també visibilitzavaaquest pas del temps amb clars signes de flaccidesa.

La mira, i deixa entreveure una petita escletxa d'alegrança, o això vol creure ella, en el rictusde la seva cara. S'asseu al seu costat i amb una delicadesa distingida li acaricia els cabellsanys enrere carbonosos i ara tenyits d'escletxes grises.

Ell, que havia estat un home de facilitat i rapidesa de paraula, ara gairebé no se l'entén quanparla. La malaltia estrenyia d'una manera ferotge la seva memòria i precipitadament el seusistema locomotor.

Amb un fil de veu, gairebé intel·ligible, pregunta pel partit del Barça de la setmana.Darrerament mostra interès per ben poques coses però tot el que estigui tenyit pels colorsblaugrana produeix en ell una passió que el fa sentir que encara pot emocionar-se per algunacosa. La Jana, li ensenya les piles que, amb compliment, li porta cada cop que el visita i queell custodia com un tresor ja que són el motor de la seva ràdio transmissora de les millorsjugades dels jugadors que llueixen la camiseta blaugrana.

Avui plou i no poden sortir a prendre l'aire així que s'asseuen l'un al costat de l'altre davantdel finestral per observar com cauen les gotes d'aigua al jardí de la part posterior de la casa.Les gotes de pluja cauen delicadament sobre el vidre com llàgrimes silencioses d'un celmelangiós. Cada gota rellisca suau i lentament dibuixant un camí efímer que es desdibuixaràpidament en el vidre humit. Els records de l'Esteve ja fa temps que s'han anat desdibuixantdonant pas a petits fragments del passat, com fotografies descolorides dins la seva ment quees confonen amb fotogrames reals o simples invencions de la seva imaginació. Les gotes esfusionen i es divideixen creant patrons abstractes que canvien constantment, com d'un tempsençà experimenta el seu raonament. I mentre la pluja va caient, la natura segueix teixint laseva història, una història de renovació, de vida i creixement que no s'atura. Les fulles delsarbres oscil·len suaument en la brisa humida, les flors obren els seus pètals esperant elsbeneficis de l'aigua celestial i els ocells amaguen els seus cants sota la cortina plujosa del cel.Aquest espectacle natural els deixa captivats i ajuda a calmar els pensaments i a pausar lespreocupacions. Dona pas a una connexió amb el món interior aconseguint un moment de paumental tan necessari en aquests últims temps.

La ment d'una persona amb Alzheimer és com un jardí encantat envoltat de boira, on les florsde la memòria floreixen i es desvaneixen en un cicle etern. Els records, com papallonesefímeres, esclaten en moments de claredat només per desaparèixer en un borrissol deconfusió. Les paraules, en un passat remot clares i definides, ara s'embolcallen en el nebulósvel de la desorientació. És com si el passat i el present es barregessin en una dansa dissonantsense un ordre discernible.

Però en aquest jardí encantat també hi ha moments de bellesa i serenor. Les emocions,malgrat que ara efímeres, segueixen sent reals i profundes però breus i intermitents. Encara hiha moments de tendresa i amor que il·luminen la foscor de la malaltia com estrelles en unanit sense lluna. L'amor, la força més poderosa de l'univers, és el seu bàlsam per les ferides dela ment. L'amor incondicional dels seus, sempre atents a les seves necessitats, és el que donallum als seus racons ara envoltats d'ombres. Saber que sempre té una mà a la que aferrar-seés el recordatori tangible de la connexió emocional i humana, un ancoratge enmig de laincertesa.Les visites de la seva neta Jana revelen la bellesa de la relació intergeneracional que perduramés enllà dels límits del temps i de la memòria, recordant-nos que l'amor és un llenguatgeuniversal que transcendeix les limitacions físiques i mentals. Un record que s'esvaeixlentament en la memòria del malalt Esteve però que deixa una empremta indeleble en la sevaànima.