Premi Llibresebrencs.org 2024

CATEGORIA A - EL NOSTRE FUTUR AMB EL CANVI CLIMÀTIC

Justament en aquells dies el món encara era complet i en vida. Sols recordar l'escenari d'aquell dia... Ahhh!, m'estremia tota de la por.

Dos dies abans

Cada dia que passava ho veia més clar: tot va començar amb un incendi a l'Amazones; no se'n sabia el motiu, però, tot just aquell dia, ja eren massa les coincidències per dubtar. A les set de la tarda del dia anterior, ja havien començat a arribar les primeres notícies i els periodistes d'arreu van emprendre el telenotícies amb les d'última hora, quin munt que n'hi havia! Totes feien referència al temps i les condicions meteorològiques: un tsunami de trenta metres d'altura a Los Angeles, més de cinc erupcions volcàniques arreu del món, una sequera al Brasil, la qual sumava més de set anys sense pluja, més de deu terratrèmols a la ciutat de Chicago... Totes les notícies eren desastres naturals del món que havien ocasionat molts morts. Estava clar que passava alguna cosa.

Un dia abans

Era de bon matí i ja tota l'atmosfera terrestre estava enteranyinada pel fum. La gent va tornar a utilitzar les mascaretes de l'època de la covid-19 per poder respirar millor i no contaminar-se o agafar malalties respiratòries; la temperatura va baixar de cop i el cel es va anar enfosquint a poc a poc, fins que només es veien les ombres. No es distingia res i tothom, desesperat, buscava la sortida cap a casa seva. Després de la foscor, va formar-se una tempesta, amb vents huracanats i llamps i trons. Des de l'horitzó van aparèixer unes llums grogues, roges i taronges, totes juntes anunciaven la fi del món, una catàstrofe sense previ avís ni espera. Aquell mateix dia a la tarda, per les notícies de la televisió, ja van avisar el que tothom sabia: el teníem aquí, el canvi climàtic havia arribat.

El futur

Aquell dia les temperatures van pujar molt, tant que estàvem per sobre dels 49 °C i realment feia molta calor, per això el govern havia enviat a cada municipi i barri unes naus per fer-li front. Al cap d'una estona, van pregonar que tothom havia d'anar a l'ajuntament a firmar uns papers per la nau. Ràpidament, vaig anar a la cuina a preparar-me alguna cosa per esmorzar i després vaig anar a l'ajuntament, però, quan estava al passadís, el que vaig veure em va deixar glaçada... En despertar, no sabia on era ni què havia passat des que havia anat al passadís. Era tot molt estrany; una de les deduccions que vaig poder fer va ser el lloc: estàvem en un ambient bastant fresc, cosa que era prou improbable tenint en compte la calor que feia fora (si és que estàvem a la situació d'abans d'anar al passadís). Per això vaig saber que devia estar a la nau. Precisament en aquell moment van aparèixer l'alcalde i el metge del meu poble, els quals es mostraven força seriosos i preocupats, és clar tot el poble devia estar aquí dins a causa de la calor insuportable. Quan em van veure desperta, van canviar l'expressió, i en aquest moment, de fet, estaven sorpresos i una mica contents. De seguida, van venir a preguntar-me per si recordava res sobre el meu accident. No sabia de què em parlaven, no em sonava de res haver tingut un accident. També em van dir que, si continuava sense recordar res, em farien sessionsper poder recuperar la memòria. Els vaig preguntar quin dia era i quant feia que era allà. Tots dos em van contestar que feia una mica més de sis mesos que m'havia quedat inconscient, en una espècie de coma. Em vaig quedar cinc mesos més sense saber el que m'havia passat, van ser molt durs per mi, però ara ja sé el que em va ocórrer a mi i...

El canvi climàtic

Aquella tarda, quan vaig anar al passadís em vaig quedar glaçada. Tot el passadís estava molt fosc, per això vaig anar a obrir una finestra perquè hi entrés una mica de llum, però quan vaig veure el que hi havia fora, quasi em desmaio (per sort això no va acabar succeint). Hi havia un volcà en erupció, com podia ser! Havia estat tota l'estona allí, ho hauria hagut de sentir. Quan vaig mirar més bé, vaig veure que ja hi havia gent carbonitzada, el més fort era que a molta gent jo els havia conegut. De cop i sense esperar-m'ho, va sorgir una explosió del cim del volcà. Des d'aquell moment, ja no recordo res més. Tot el que us explicaré a continuació jo no ho vaig viure, però m'ho van explicar els que van aconseguir recordar-ho i encara deuen estar vius. Després d'allò, jo ja em vaig quedar inconscient, però algunes de les persones que encara estaven vives, em van portar cap a la nau, juntament amb altres humans, alguns malferits o d'altres sans i estalvis. Durant tot el temps que jo vaig estar inconscient, la nau protegia totes les persones del canvi climàtic i els donava aliments. Quan em vaig despertar, la cosa encara continuava així. Al cap de cinquanta anys, el canvi climàtic ja s'havia acabat, però la Terra encara no estava llesta per ser habitada.