Premi Llibresebrencs.org 2024

CATEGORIA B - ABANS DEL COMIAT

Des de feia un any les nits se'm feien eternes amb la por de rebre una trucada tanesquinçadora que em deixaria el cor en trossets. 

Asseguda a la vora del riu, em van tornar aquells mateixos calfreds que sentia quan vaig perdre l'avi. Se'm creuava tants pensaments i records que veia reflectit a l'aigua. El fet de pensar que tornava a perdre una altra persona que estimo, no ho podia suportar, em deixava anar a plorar desconsoladament i deixava caure les meves llàgrimes de dolor a les aigües serenes.

Tant de bo hagués estat al costat de la meva àvia, però la vida m'emporto per un altre rumb, vaig haver de seguir el meu camí i el preu va ser separant-me'n. El temps d'estar juntes ja s'acabava o millor dit es va acabar quan me'n vaig haver d'anar del país, mai no vaig pensar que aquell dia que li vaig donar aquella última abraçada faria l'última de tots. En el fons del meu cor sentia que n'hi tornaria per explicar tot el que he aconseguit i que se'n senti orgullosa, però totes aquestesil·lusions es van esvair.

No podia fer res a distància, la seva malaltia la consumia cada dia més, fins al punt que ja no recordava de mi. Jo guardava l'esperança que en un racó de la seva ànima recordi la seva néta i l'amor incondicional que sentia per mi. 

Encara no podia dir el darrer adéu a la persona que em va ensenyar molts valors de la vida, però li havia faltat una cosa, ensenyar-me a estar sense ella.