Premi Llibresebrencs.org 2024

CATEGORIA C - JA NO SENTO

Ja no sento el caliu d'una abraçada quan torno a casa, al poble, després de mesos a la ciutat.Ja no sento el fred de l'hivern, aquell que et cala als ossos perquè vius a la vora del riu i hi hamolta humitat. Ja no sento allò que els gallecs en diuen morriña, ni la curiositat de trobar laparaula que ho descrigui en català. Ja no sento les paraules a la punta de la llengua abansd'explicar a un foraster la nostàlgia que sento del meu poble.

Ja no sento l'olor de la primavera, dels presseguers florits. Ja no sento el vent a la cara enobrir la finestra, ni la brisa salada del mar, ni la de la vall de la muntanya que acanala totes lesolors del bosc.

Ja no sento l'aigua de pluja a la pell, tan esperada perquè hi ha sequera, o l'aigua calenta de ladutxa perquè he agafat fred.

Ja no sento les mirades que jutgen, clavades al clatell perquè a la cara és de valents. Ni lesmirades de desig després de pronunciar un m'agrades, les mirades de compassió després dedir que estàs trista, les mirades de complicitat després de donar una opinió.

Ja no sento les carícies després de fer l'amor ni tampoc els petons al front. Ja no sento lespapallones a l'estómac, als pardals cantar una cançó que crec que em sona ni les cigales a plemes d'agost anunciant els quaranta graus a l'ombra.

Ja no sento el sabor del primer raig d'oli de la collita en una torrada de pa abans d'anar atreballar el dilluns. Ja no sento el gust dels dinars de l'àvia, que si no t'ho acabes no passa res,però que si en vols més, encara en queda. Ja no sento la satisfacció de menjar un plat que hecuinat amb ingredients especials o que ha sobrat del dia abans.

Ja no sento el remordiment en caure en contradiccions, en prejutjar algú, en parlar sensesaber-ne. Ja no sento el pas del temps mentre els remordiments ressonen totes les hores deldia i no puc pensar en una altra cosa.

Ja no sento l'emoció quan algú que vol ser mare, després de molts intents, pèrdues i últimesgotes d'esperança, et diu que està embarassada, per fi. Ja no sento l'emoció de les bonesnotícies, d'aquelles que et fan aixecar d'on estiguis assegut i et fan saltar, cridar, plorar,tremolar i emocionar.

Ja no sento la soledat, la buscada i la que et veus forçada. Ja no sento el seu pes, ni la por quem'inunda, ni el que implica estar sola amb una mateixa.

Ja no sento la il·lusió de descobrir nous racons del món, de viatjar sense bitllet de tornada, decomençar de zero, però sabent tot lo viscut, d'escoltar un nou idioma i no entendre res.Ja no sento la inspiració en llegir una història de superació, en observar un quadre quesimbolitza una oda a la vida, en sortir a córrer a cent vuitanta batecs per minut, en seure'mdavant un full en blanc amb un cor ple de sentiments i un cos ple de sensacions.

Ja no sento el patriarcat, el feminisme, la injustícia, la impotència, l'esperança i l'evolució. Jano sento les subtileses, la ironia, els detalls, els matisos en la comunicació.

Ja no sento si m'agrada la música clàssica, la rock o l'electrònica. Ja no sento si tincpersonalitat per vestir com vull, decidir el que vull, ser el que vull, opinar el que sento.Ja no sento les caigudes perquè el terra rellisca molt o perquè hi havia una pedra que no hevist i ara m'he de tornar a aixecar. Ja no sento la força de continuar endavant després detornar a caure amb una pedra que no he vist.

Ja no sento la pressa per no arribar tard a una primera cita, a l'entrevista d'aquella feina quesempre he somniat, a veure a l'amiga que m'ha d'explicar un coti molt fort.Ja no sento que se'm talla la respiració quan baixo per una muntanya russa, quan miromuntanya avall a la vora del tallat. Quan em diuen que s'ha acabat per sempre, que ja no enstornarem a veure.

Ja no sento si vull acabar aquí o continuar per veure el què hi ha més enllà, de si hi ha algunacosa que em diu que per aquí no, que millor esperar o que millor llençar-se al buit. De rascarfins al més profund a veure què hi trobo, que potser no ho vull veure, però que només aixísabré la veritat sobre mi mateixa, la realitat.

Ja no sento el finit que tota pàgina en blanc té, el finit d'una història, el finit de les converses il'infinit d'una ànima.Ja no sento totes aquelles coses que no podem descriure amb paraules. Ja no sento res des quevaig morir.