Premi Llibresebrencs.org 2024

CATEGORIA B - VERA, PRIMAVERA

Rere la finestra m'atansava a poc a poc a la veritat, em faltava quasi res per esbrinar el queestava a punt de passar. Ja feia uns dies que notava uns ulls clavats a la meva nuca, estudiantles meves passes. Vaig aclucar un instant els ulls, i en obrir-los tenia carta als meus peus, lacal·ligrafia d'aquell manuscrit era allargada, amb un aspecte estrany que deia així:

"Estimat Nocci, Equinocci,

Sabem que vius amagat, i sols et deixes veure dos cops a l'any, tot i això, et preguem queabandonis per un temps la teva estimada llar, un intrèpid viatge t'espera. La teva confusió enaquest punt és comprensible, però és vital que paris especial atenció en la història que ara etcontarem.

Temps enrere es va començar a explicar una història que encara viu avui com a llegenda. Esdeia que Estiu i Hivern eren dos amants fervents, contraris que s'estimaven sense cap remei,junts van formar una petita família, formada per la parella, la bella filla Primavera i lavirtuosa Tardor. La vida semblava senzilla en aquell moment, totes les estacions estavenjuntes i funcionant en harmonia. Tot això va acabar aviat, perquè després d'uns quants anysla Vera es va tornar vanitosa i volia tenir més temps de presència, justificada segons ella perla seva bellesa. La família es va veure obligada a retenir a la jove, però inevitablement laVera trobava la forma de fugir d'aquell parany i cada any un intrèpid caçador havia derecuperar a la jove per evitar una eterna primavera.

No et culpem si després d'aquestes paraules la confusió s'ha apoderat més de tu, però ara ésel moment d'encomanar-te la tasca: Abans de la primera lluna d'estiu, has d'haver trobatuna jove bella, de cabells daurats i amb un narcís postrat a l'orella, la teva missió éscapturar-la i portar-la a la vora del riu, el seu nom és Vera, Primavera. Sabem que nos'amaga lluny d'on vius, amb les teves mans pot ser completat o destruït el cicle anual."

Aquella carta em va gelar els ossos, sabia a la perfecció que les paraules tan estranyes nopodien ser ignorades, en el fons tenia la certesa que alguna cosa terrible succeiria si nocomplia la meva comesa. Sincerament, no vaig comprendre mai per què jo vaig estarl'escollit, al poble un centenar d'homes es barallarien furtivament per un trofeu de caça tanvaluós. Amb tot just un abric i una mica de menjar, vaig passar més d'una setmana dormintentre coves i amagatalls, van ser uns dies durs. Vaig caminar incansablement fins que lescames em van portar a una taverna perduda al mig del bosc. El local semblava una mena delloc consumit pels secrets del bosc, tenia un aspecte medieval, i tots els que allà es trobavenem miraven despectivament, no semblava un lloc per descansar en absolut. Cansat del llargtrajecte i preocupat per la falta de temps, vaig demanar alguna cosa calenta per menjar, i quanse'm va acostar la cambrera la vaig veure, Vera. La noia era terriblement bonica, noencaixava amb el lloc. Vera va esperar que articulés dues paraules i quan ho vaig fer, la donaes va perdre entre el tumult. Com podia atrapar-la? Me les vaig enginyar per treure el meucostat més fosc i em vaig decidir a actuar, la vaig esperar darrere d'un arbre preparat percomplir la meva feina. La dona va sortir de la taverna, però de sobte es va sentir un fortespetec a la llunyania i no vaig poder evitar desviar per un instant la meva atenció, ambaquest temps en va tenir prou la noia per acorralar-me amb un ganivet a la gola.

- No has estat gaire astut, només amb la teva mirada he sabut que eres el caçador. T'heestat esperant, sabia que no trigaries gaire a venir. T'he estat esperant, sabia que notardaries molt a venir. S'acosta el juny i els meus pares ja m'han obsequiat amb elregal protocol·lari. Caçador, gràcies per la teva visita. - Amb aquesta última frase, lanoia va enterrar el ganivet a la fina pell del coll fins que una font vermella va brollardel meu cos.Aleshores, va ser eterna l'estació floral? O potser hi va haver més caçadors per a Vera?