Premi Llibresebrencs.org 2024

CATEGORIA A - L'ESCOLA SENSE COLORS

Hi havia una vegada una noia que es deia Adela que es va tindre que mudar per causa dels treballs dels seus pares, ja que no tenien on treballar.

Es va mudar a una ciutat que es deia Nurgikbella a les afores de un poble que no coneixien, on no vivia ningú.

La família va estar buscant treball i escola on podia estudiar la seva filla, ja que no es podia quedar sense estudis i finalment van trobar una escola molt peculiar anomenada "FreeColor" on no hi havia colors.

L'Adela des de fora ho veia tot divertit amb colors, adhesius de colors, pintura....Ja estava emocionada d'estudiar allí, ja que li agradaven molt els colors.

Quant va entrar tot estava fosc, en blanc i negre, sense colors,...... L'Adela sense pensar-ho una altra vegada va voler sortir i la porta es va tancar. Sense que algú la tanqués.

La petita noia va començar a plorar histèrica, ja que no sabia que havia de fer, va seguir a un noi massa alt, la va portar cap a classe.

L'Adela portava un llarg vestit groc i blau, i va pensar que si algú la mirés amb aquells colors seria castigada. El que li va fer arribar en aquesta conclusió era perquè en tots llocs hi posava un cartell que hi deia: "EN AQUEST CENTRE ESTA TOTALMENT PROHIBIT ELS COLORS, QUI SE'N FIQUI ALGUNA COSA COLORIDA, SERA CASTIGAT AMB CONSEQÜÈNSIES DOLENTES"Quant va arribar a classe es va quedar dormida de tant plorar fins que va arribar la mestra i la va portar cap a direcció.

La directora va veure que era la noia nova i la perdonar ja que pensava que no ho sabia, de repent la directora la crida i li diu que a partir de demà formarà part de les noies "Novasolides".L'Adela va estar pensant durant tot el dia que podria ser lo de les noies "Novasolides" ja que mai havia sentit algú parlar sobre ella.

Al tornar a classe, la mestra i els seus companys estaven estranyats perquè no li passava res a l'Adela. La mestra li va obligar a explicar què li havia dit la directora, ella va explicar que aquesta vegada li va perdonar ja que era nova i no coneixia les regles del centre.La mestra no s'ho va creure i se'n va anar corrents cap a direcció cridant com si res. Van tindre una llarga discussió i al final la directora li va dir que es busqui un altre treball perquè ja no treballaria allí.

Ja era hora de anar a casa i tant ràpid com l'Adela va arribar a casa va explicar el que havia passat.

Els seus pares, com era d'esperar no la creien i deien que probablement no li agradava l'escola i per això s'inventava excuses, fins que va tenir una idea.

Al dia següent quant va arribar a l'escola va voler gravar un àudio per a que així els seus pares es creguin el que l'Adela els hi va contar ahir, però, al estar al costat de la porta, vacomençar a cridar perquè s'havia deixat la gravadora a casa, i a demès portava el vestit més colorat del món!

L'Adela no sabia que fer. Estava nerviosa i massa asustada.

Quant va passar a través de la porta, unes sirenes van començar a sonar molt fort. Era la senyal de que les càmeres havien detectat colors i a demes massa lluminosos.

Els guàrdies de seguretat se'n van emportar a l'Adela cap a la sala de les noies "Novasolides" on hi havien moltes noies plorant i algunes mortes.

A la sala li van fer moltes preguntes com per exemple; Perquè desobeeixes les normes o perquè t'agraden els colors...

La van deixar sortir una altra vegada i va arribar a classe 20 minuts tard.

En aquella hora tenien música i el mestre li va ficar falta per no estar a classe i la va castigar. L'Adela va explicar-li que estava a la sala de les "Novasolides" i el mestre es va desmaiar.Tothom va començar a cridar excepte el noi més gandul de la classe, que estava dormint.

Tots els mestres parlaven de l'Adela i cap alumne/a es volia apropar a ella perquè, pensaven que si que la castigaven sols que evitava que es notés.

L'Adela aquell dia no va poder dormir bé a causa del insomni de el que va passar pel matí.Al dia següent va rebre la notícia de que el mestre de música estava mort a uns minuts després de que caigués inconscient a classe.

L'Adela aquesta vegada, sí que va agafar la gravadora, es va posar roba grisa i també es va pintar la cara de color gris. Al arribar a classe estava contenta ja que no havia desobeït les normes, però, només al sentar-se damunt la cadira la seva roba grisa, de repent era roja. La pintura que s'havia ficat a la cara havia desaparegut.

Quant la mestra la va enviar cap a direcció la van tornar a perdonar.

Els mestres no entenien res i l'Adela tampoc. No entenia perquè castigava als altres alumnes i perquè a ella no li feien res, sols li feien un parell de preguntetes i la deixaven anar.

L'Adela es va fer valenta i amb tota la curiositat del món va preguntar a la directora que es el que passava, i la directora li va explicar tot detalladament, sense deixar-se ninguna paraula.El que li va explicar era que ella es la seva mare biològica i quant la va deixar el color de la seva roba era grisa.

L'Adela li va suplicar que siusplau si podia deixar de prohibir els colors a l'escola i la seva mare li va prometre que si.

Al final l'Adela no va gravar res ja que creia que si ho feia l'escola continuaria sent grisa i sense colors i no ho va fer.

No li va explicar res als seus pares i es va quedar amb la pregunta de que són les noies "Novasolides"

Al cap de dos anys l'Adela va tindre una bona família i va treure bones notes.

I CONTE CONTAT JA S'HA ACABAT