Jo tenia una gosseta que era poesia, blanca com pinzellades de nevada artista i bordar amigable com coixí de plomes, sí, coixí de plomes també serveix per definir el tacte de la seva pell, es deia Nina, i, va ser la millor amiga que he tingut mai, i, sé del que parlo, tinc més de setanta anys.
Jo feia una passa, ella feia una passa; jo en feia trenta, ella en feia trenta; jo seia al sofà, ella feia un bot i es cabdellava a la meva falda. Jo amb els dits cosia amor acaronant amb dits de sargidora aquella mena de llana que enamorava els meus ulls clucs i aleshores del xiuxiueig del respir m'arrencava com des de dins del cor com aigua d'una font màgica la lletra que tinc escrita a la nevera: "Nina d'ulls com misteris negres, no et moguis del meu costat, tens l'alè mullat de misteri i cotons que han vist el cel i et fan de pell. Nina d'ulls com misteris negres, sigues sempre la meva amiga, tens les potes com flors d'ametller pel mes de febrer, Nina d'ulls com misteris negres...".
I Nina somreia, apropava el caparró als meus dits àgils en esperonar-li l'alegria, feia una mitja volta i es posava panxeta enlaire, jo, li acaronava la seda rosada, com qui acarona roselles en ple estiu. Quan caminàvem la llar ens fèiem ombra i llum, llum i ombra, érem dos, sempre juntes, una mena d'obra d'art de l'amistat.
Està clar, que la vida no és una obra d'art, et vas posar malalta, arraconada al sofà els ulls volien però el cos no podia, vam visitar la veterinària. Et van medicar, durant un temps vam tornar a ser dos, sempre juntes, com una obra d'art de l'alegria.
L'alegria respirava a poc a poc una nit, l'escoltava mirant la lluna i buscant l'esperança amb ulls d'insomni dibuixant l'amiga que dormia al cistell bla i espaiós on reposava Nina.
Em vaig llevar, i, la vaig mirar als ulls, s'acomiadaven de mi, sense força però ple d'un amor tan lluminós com el testimoni de la nimfa eterna de la nit.
De bon matí, la vaig dur a la veterinària acompanyada del meu fill, i, allí, la mirada de la professional, va ser una signatura, de no es pot fer res.
Ens van donar una hora per acomiadar-nos, ella, ja pràcticament no hi era, la mirava com qui mira un miracle en vida, i, li agraïa aquests quinze anys. Sí, quinze, als deus canins gràcies, Nina es moria de vella.
Em van cridar, la vaig agafar amb mans tremoloses i asseguda a una cadira blanca com ella, vaig desitjar que la blancor doblada per la mística llana de Nina, fos una metàfora de l'entrada al cel.
Una agulla va travessar la pell de la millor amiga que mai he tingut, i, amb dos minuts, es va fer el silenci, bé el silenci, no, d'algun indret inexplicable sorgia la tonada que compartíem abraçades a casa:
"Nina d'ulls com misteris negres, no et moguis del meu costat, tens l'alè mullat de misteri i cotons que han vist el cel i et fan de pell. Nina d'ulls com misteris negres, sigues sempre la meva amiga, tens les potes com flors d'ametller pel mes de febrer. Nina d'ulls com misteris negres...·.
Fins sempre amiga meva!
YOU ARE READING
Premi Llibresebrencs.org 2024
Teen FictionOBJECTIU Incentivar els jóvens vinculats a les comarques ebrenques (Ribera d'Ebre, Terra Alta, Baix Ebre, Montsià, Priorat, Baix Cinca, Matarranya, Ports i Maestrat) a escriure relats curts sobre temes que trobin interessants i editar-los en un mitj...
