Premi Llibresebrencs.org 2024

CATEGORIA D - LA REBEL·LIÓ DELS LLETJOS

Poc es podia imaginar l'Eladi que la nova feina li canviaria la vida per sempre més.L'Eladi era un publicista de trenta-set anys que, després de molts anys treballant al'estranger i a conseqüència de la pandèmia del Covid, va decidir tornar a casa.Acabava d'aconseguir feina a una agència de publicitat de Barcelona. 

Els inicis no van ser gens fàcils perquè els efectes col·laterals de la pandèmiavan suposar-li una sèrie de restriccions i dificultats laborals que van condicionar laseva integració a l'agència. L'ús de la mascareta a tothora, les pantalles protectores ila separació d'espais entre els treballadors van ser alguns dels entrebancs que li vanfer complicat conèixer i relacionar-se amb normalitat amb els nous companys.

No obstant això, tot va començar a canviar el dia que va creuar la mirada perprimer cop amb la Marta, la companya del despatx del costat. Una jove d'uns trentapocsanys, alta, de sinuosos malucs, que lluïa una mitja cabellera tenyida de ros isemblava treballadora i competent. Solia vestir faldilles curtes que li permetien deixaral descobert les cames llargues i esveltes que tenia. A més, la Marta era una xicotamolt simpàtica, tarannà actiu i extravertit, disposada a ajudar als altres. 

Casualitats del destí, l'Eladi i la Marta van començar a treballar junts en unprojecte important i, a mesura que passaven les setmanes, van establir una relació cadacop més estreta. Inicialment, l'Eladi va pensar que només estava experimentant unaatracció física per la Marta, però a mesura que va passar el temps, es va adonar que elsseus sentiments eren més profunds. Va començar a pensar en ella constantment isempre es trobava buscant excuses per estar prop seu. La Marta, per la seva bandatambé mostrava senyals d'interès en l'Eladi, tot i ser una mica més reservada.Un vespre que es van quedar a l'oficina per enllestir una campanya publicitàriaque calia presentar aviat, va ocórrer el que era inevitable.

Ben entrada la nit, quan van marxar de l'oficina i mentre baixaven ambl'ascensor, el perfum floral i fresc de la Marta va embriagar de luxúria l'Eladi. Es vanmirar fixament als ulls per sobre de les mascaretes que els tapaven gairebé tota la cara.Els ulls foscos i penetrants de l'Eladi van captivar la Marta. Els seus rostres estaven acentímetres de distància, sentint la calor del cos un de l'altre. Els seus cors bategavenràpidament. L'erotisme del moment es palpava a flor de pell. Desbordats d'excitacióes van treure les mascaretes per fer-se aquell petó apassionat que tant havien desitjat.
Va ser llavors quan per primer cop van examinar les seves cares al natural. LaMarta es va quedar de pedra a l'observar el rostre lleig de l'Eladi. Li va impactar ambescreix la barba poblada que no dissimulava els llavis esblanqueïts i la dentaduragroguenca amb alguna dent corcada que lluïa.

Per la seva banda, l'Eladi va posar els ulls com a taronges i es va quedar senseparaules en veure la cara pàl·lida amb les galtes xuclades de la Marta, d'on sobresortiaun nas aguilenc i una boca amb unes dents de conill desiguals i tortes.

Per uns instants tos dos semblaven uns estaquirots sense saber què fer ni què dir. Desde ben petits sempre havien estat els lletjos de la colla. Mai ningú s'havia fixat en ellsni mai abans s'havien sentit desitjats per algú altre. En canvi, aquelles últimessetmanes havien estat com un conte de fades. Era el primer cop que havien tingutpapallones a l'estómac i la seva fal·lera havia estat recíproca. S'havien sentit especialsi únics. Per fi havien experimentat en la pròpia carn unes sensacions desconegudesfins aleshores.Així doncs, analitzant la situació, van decidir continuar el seu idil·li sensecomplexes. Això sí, amb una única condició: que d'ara endavant les relacions íntimessempre serien amb els llums apagats.