Premi Llibresebrencs.org 2024

CATEGORIA A - AJUDA! AQUESTA HISTÒRIA ÉS UN MALSON!

Hi havia una vegada una nena anomenada Lara que vivia en un poble molt petit però bonic.El seu poble es deia Vila-roja Alegre. A la Lara li agradava molt estudiar i llegir, tant que finsi tot, va provar d'escriure una història. A la seva escola molta gent li deia "empollona" pel fetque sempre estudiava i a ella no li agradava gaire. Un dia passejant pel poble per anar acomprar, va passar per les ruïnes d'una casa de la qual la seva àvia li explicava que haviaviscut moltes aventures quan era jove. La seva àvia era molt misteriosa. És per això que laLara es va sentir encuriosida i va voler anar a donar un cop d'ull. I llavors ho va veure. Allàentremig de la runa hi havia un llibre de color daurat molt lluent i el va anar a buscar. Al'obrir-lo per la primera pàgina hi va veure un llenguatge molt estrany, però que li semblavahaver vist abans.

La Lara va arribar a casa molt tard per culpa d'haver-se entretingut amb el llibre, que enrealitat era un diari, i comprant les millors patates de bossa que a sobre eren les úniques quequedaven a la botiga perquè tothom les havia comprat. La seva mare no ho entenia, coms'havia pogut entretenir amb aquelles coses?

-Lara, tens 11 anys. Que has fet tanta estona? - Li deia la seva mare- A sobre t'has embrutatla roba i has entrat en una propietat privada - Li repetia. -

La Lara es va passar hores i hores investigant el llenguatge amb el qual estava escrit el diari ifinalment, va voler prendre un descans quedant amb les seves amigues per fer una festa depijames a casa seva. Ho va preparar tot, a la festa hi havien patates, olives... moltes coses. Vaestar amb les seves amigues pel jardí i finalment, els va voler ensenyar el diari. Però estaventant intrigades mirant el diari, que no se'n van adonar que començava a ploure. En unmoment, el cel es va posar negre, feia llamps i trons, plovia a bots i barrals, i la Lara i lesseves amigues van arrencar a córrer cap a dins de casa tant ràpid, que a la Lara li va caure eldiari al terra.

Un cop a dins de casa, la Lara se'n va adonar que no tenia el diari.

-Ohhh, que faré ara. No he pogut llegir el diari i ara estarà tot mullat...- va dir.

A la fi, va acabar de ploure i llampegar. La Lara va anar corrent a pel diari i quan va arribar

al lloc on li havia caigut, va veure una cosa que la va deixar paralitzada; el diari no estavamullat i la lletra es veia per complet.

-Com pot ser? - Va dir en un fil de veu - Ajuda! Aquest diari és un malson! - va cridarespantada.

Després de molts dies va aconseguir saber que hi havia escrit al diari. Va saber que pertanyia

a una noia que es deia Carla Garcia López i, justament, la seva mare es deia López decognom. Va seguir mirant i va veure una pàgina on hi havia una fotografia d'una nena amb laseva mare. Ho sabia perquè la seva mare li havia ensenyat aquella foto el dia anterior i lihavia explicat que era ella i la seva mare, o sigui, la seva mare i la seva àvia. Això solamentvolia dir una cosa: el diari era de la seva àvia.

Va llegir el diari i resulta que explicava que a la seva àvia li passava el mateix que a ella, queli encantava llegir i aprendre coses noves. Pel que es veu, la gent també es reia de la seva àviai ella patia molt. La Lara també va descobrir que la seva àvia tenia malsons i erasomnàmbula, com algun dia li havia passat a la Lara, però el cas es que la mare de la Lara noho sabia. Al diari explicava que la seva àvia ho va arreglar tocant un instrument: el violí.El diari també explicava que a la casa hi havia una habitació secreta que ni ella sabia onestava i sempre la buscava però mai la trobava. Solament la trobava aquella persona querealment ho necessitava o s'ho mereixia. La Lara, al saber-ho, va marxar tan ràpid com vapoder a casa de la seva àvia a buscar l'habitació. Ja sabia que la casa estava en runes, perquèl'havia vist abans, però va veure una porta que s'aguantava dreta com si no li hagués passatres. La Lara va obrir aquella porta que semblava que a dins seu guardés un secret i...

- Ahhhhhh!!! - Va cridar la Lara -

Aleshores va veure que havia arribat a una habitació on estava tot molt fosc i on hi havientres petites llums que il·luminaven un camí, fins al fons on es veia una ombra. La Lara s'hi vavoler acostar perquè detectava una olor familiar i...

-Lara, que fas desperta a aquestes hores de la nit a les golfes? - Li va preguntar la seva mare -Estava dormint i he sentit un crit a les escales, he vingut i has marxat - Li va explicar - Ara jasé perquè a vegades hem dones ensurts a les nits i perquè sento sorolls... - La seva mare vaseguir parlant - Ets somnàmbula. -

La Lara va comprendre que seguia sent somnàmbula i que no ho podria arreglar, així que vadecidir fer el mateix que la seva àvia: tocar un instrument, i el seu seria el piano. Desd'aleshores va estudiar molt i es va esforçar per aprendre tant com pogués a tocar el piano,tant que va acabar sent una pianista excel·lent. Els problemes nocturns es van acabar, i janingú se'n va riure d'ella.Ah, per cert, també va escriure un diari, per si algun dia li servia d'ajuda a la persona que eltrobés.