Als iaios, a les iaies
L'herència dels nostres vells està en les paraules, en el paisatge, en les mans. Mans suaus i mans dures alhora. De carícies i de tendresa, però de tota la faena feta. Mans de deixar sempre massa prompte l'escola, de treballar sense queixar-se. Fills de la guerra, memòria de l'oblit.
Perquè la faena estava a dins de casa, a foc lent. En les cures, de tot. Agranar les fulles de tardor quan l'any començava a morir. I preparar pa amb xocolata als xiquets que omplien de jocs -de vida- els carrers. La faena estava als tallers i al camp, paisatges eterns d'oliveres mil·lenàries. En ajudar-se els uns als altres a llaurar, pedres oblidades als marges de la gent. Amb la saviesa de conèixer, només amb l'olor, les herbes que curaven. I no dir arbre sinó salze, nouer o àlber. D'endevinar, només aixecant la vista al cel, quins temps faria. Saber, sense mapes, on portaven els camins: allà on estaven els secrets de les raboses sigil·loses que omplien els camps. De tancar els ulls en la nit serrada. I escoltar l'últim eco dels udols de llop convocant a la lluna plena.
YOU ARE READING
Premi Llibresebrencs.org 2024
Teen FictionOBJECTIU Incentivar els jóvens vinculats a les comarques ebrenques (Ribera d'Ebre, Terra Alta, Baix Ebre, Montsià, Priorat, Baix Cinca, Matarranya, Ports i Maestrat) a escriure relats curts sobre temes que trobin interessants i editar-los en un mitj...
