Premi Llibresebrencs.org 2024

CATEGORIA C - LO QUE LA PRIMAVERA ÉS A LES FLORS

Vull plorar i no puc. Una altra setmana que els carrers acaben molls i els arbres son grisos pel pas de l'hivern, que ja es fa etern, i ens fa pensar massa amb el Sol i l'aigua, però salada, i la muntanya verda i florida, i els rierols contents que ballen i els nens i nenes que s'hi banyen, enamorats.

La primavera encara no ha vingut a estimar-te i jo et rego i et canto, et poso a cobert perquè la pluja no t'ofegui. He acceptat l'ajuda que puc oferir als altres com la meva única virtut i tu l'estàs exprimint a dues mans sense deixar passar el meu alè. Torno a casa per veure't i cuidar-te però sols ell et farà florir i et vestirà de rojos, taronges, grocs i violetes.

L'altre dia vaig assabentar-me que si mescles infusió de romer salvatge amb oli essencial de sàndal, els teus pètals lluiran brillants i llisos durant tota la floració. Així m'ho explicava la Berta, - A mi m'ha funcionat perfectament! L'any passat van sortir totes les flors precioses, de debò t'ho dic!. També m'havia recomanat la florista feia un temps, de tirar-t'hi bicarbonat per espantar-te tots els mals, o bé cervesa, em va explicar l'Ana.

A tu tots aquests remeis mai no t'havien agradat i aquest cop no serà diferent, esperaràs a que corri el temps i marxin els núvols per sortir i engalanar-te. Després de tot, jo sols he estat cuidant-te mentre no tenies un altre remei. Encara no entenc quin és el secret per agradar-te. L'hivern es trenca just quan deixen de caure't les fulles i la rosada deixa d'impregnar-te-les. La florista torna a tenir hortènsies i els pics de les muntanyes tan sols estan enfarinats. La Lluna es veu cada nit, ja no hi ha núvols que la tapin i la seva llum m'enlluerna mentre penso en tu. M'ha confessat la paciència que es tracta en això d'estimar, ella en sap molt de ser pacient i no caure en el deliri de voler més del compte. Un petit detall que ninguna altra m'havia ni tan sols mencionat.

Me n'he anat a dormir enfadada i m'ha llevat un fred diferent. Han picat al timbre i ha aparegut la Berta, que ja m'ha vist ensopegar amb l'escaló del balcó dues vegades i enraonar unes quantes més mentre no deixava una gota de cafè a la tassa, tot i no parar d'escopir paraules i frases explicant-me lo bonic que té el seu jardí. Un roser que no pararà de fer roses, la lavanda ja torna a sortir; mai no havia tingut l'alfàbrega tan ben plantada ni la marialluïsa prou olorosa, m'explica. Per sort ja son quarts d'una i marxa escopetejada a fer el dinar i així puc continuar pensant en allò que em va dir la Lluna anit.

El primer de març compleixo una quinzena de ser pacient amb tu. Mai havia resultat tan difícil i gratificant a la vegada; he vist com sortien brots d'un verd tímid mentre el primer raig ens acariciava la cara i els cabells. No m'havia adonat del bé que et fa respirar quan jo no hi soc, d'això em parlava ella aquella mitjanit i no la vaig creure. Presumir de tu deixa de tindre aquell atractiu magnètic, ara desitjo que creixis forta i brillant, al meu balcó.L'esperada primavera per fi arriba, ja han passat les roses i els llibres, les tempestes d'abril i les postes d'un cel rogenc cada dia més tardanes. Tu portes uns vestits preciosos i jo sol puc admirar-los mentre em recordo en tota aquesta transformació que hem patit per arribar on som i gaudir de l'escalf del Sol plegades. Res ha estat senzill però ara soc jo la qui té el gran secret de tot això, de l'amor. Quan torni a parlar amb la Lluna sabré què dir-li, m'escoltarà ella a mi, li parlaré de tu i, finalment, li donaré les gràcies per desvelar-me tantes nits fins aprendre, ara sí, a estimar-te.